Morosos amb la morositat

Antoni Cañete, president de Pimec, no desaprofita cap oportunitat per recordar que cal combatre la morositat, una qüestió que l’ocupa des de fa anys també com a president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM). Ho va tornar a recordar aquesta setmana en la primera assemblea general de la patronal que presideix.

No és que calgui recórrer a la morrositat de què parla l’expert en la matèria Pere J. Brachfield i que ha fet seva també Cañete, és a dir, l’actitud dels que fan servir una bona dosi d’aquesta part de la cara per saldar els deutes a la seva conveniència i fins i tot no pagar-los. Però la veritat és que aquests incompliments continuen sortint barats i fins i tot rendibles per a les empreses que dilaten els pagaments.

Malgrat la llei arrencada amb fòrceps fa més d’una dècada, que estableix en 60 dies el pagament entre empreses i en 30 per part de les administracions públiques, hi continua havent una bossa de factures gegant fora de termini. Continua pendent un règim sancionador, que ha estat a punt de ser aprovat en més d’una ocasió, però que misteriosament cau sempre de l’agenda en l’últim minut.

Amb la crisi de la Covid, aquesta anomalia és més evident. El Congrés es va comprometre el setembre passat a donar curs a aquesta regulació que suposaria un baló d’oxigen per a milers de pimes i autònoms. En l’actualitat, la mitjana de pagament a proveïdors de les empreses de l’Ibex, és de 183 dies, segons la PMcM. Només que aquestes empreses paguessin dins els terminis legals, s’injectarien més de 56.000 milions a les pimes i autònoms, sense cost ni per elles ni per a l’Estat.

Fins ara la solució ha sigut facilitar l’endeutament amb crèdits ICO. Això les asfixia més, quan seria lògic que cobressin en els terminis legals. És evident que sense un règim sancionador, sense mesures coercitives, la norma és paper mullat. Ja que amb els fons europeus Espanya aspira a transformar-se, deixar de ser un país morós amb el combat a la morositat seria un bon símptoma.