La Lliga del trident central

Jugar amb una defensa de tres és tan antic com el futbol. Bé, una mica menys. Fa un segle, més o menys, que un entrenador anglès, per descomptat, va col·locar tres jugadors, a l'última línia abans del porter. Ara torna a estar de moda, repopularitzat pel Barça, el Madrid i l'Atlètic, els primers de la Lliga.

La defensa de tres indica, per norma general, que un equip alinea tres defenses centrals. A partir d'aquesta referència, es multipliquen les possibilitats de combinació tàctica al davant. Començant per les bandes, on jugaran els dos laterals, comunament anomenats carrilers. Segons les virtuts d'aquests futbolistes –si són defenses nats o són extrems reconvertits–, i de com d'avançats estiguin o no respecte als tres últims, es podrà deduir l'esperit de l'equip. Els més modestos situen aquests carrilers a l'alçada dels centrals i la defensa ja no és de tres, sinó de cinc. El Granada al Camp Nou, sense anar més lluny.

El primer a provar les excel·lències del 3-5-2 (amb les variants del 3-4-2-1 i 3-4-1-2) va ser l'Atlètic, com si Diego Simeone estigués cansat de fer sempre el mateix en la desena temporada a l'equip. Ho va assajar contra el Cadis davant els duels imminents amb el Barça, el Bayern i el Madrid. El resultat el va complaure, sòlidament instal·lat al liderat, i ho ha mantingut en més de la meitat dels partits.

Estabilitzar l’equip

La transformació del Barça es va produir més per la necessitat d'estabilitzar l'equip per la inquietud constant dels resultats, en consonància amb un joc molt irregular. Va adoptar el 3-4-2-1 a Valladolid, però després de l'empat contra l'Eibar a casa (1-1) el va abandonar. Provisionalment.

El va recuperar dos mesos després a Sevilla, a la visita de Lliga (0-2). «Volíem pressionar bé i jugar amb molta agressivitat», va exposar Koeman, que va remarcar el bon joc «sense pilota» dels seus, un dels dèficits que de tant en tant denuncia. Va millorar també el joc amb la pilota. Més que els resultats. La ratxa de 19 partits sense perdre a la Lliga va amarguejar amb la derrota copera contra el Sevilla i la de la Supercopa contra l'Athletic.

Koeman va apostar per tres centrals quan va recuperar Piqué i es va atrevir que un d'ells fos De Jong. Amb Dest i Alba de carrilers, disposava de superioritat al centre del camp i una arribada decent per les bandes.

«El meu primer propòsit per utilitzar el 3-5-2 era consolidar l’equip per fer-lo fort enrere», explica Pablo Machín, recordant la seva arribada al Girona el 2014. Era últim a nou punts de la salvació. El tècnic, ara a l'Al-Ain de l'Aràbia Saudita, va mantenir aquest esquema fins a la consolidació de l'equip a Primera i el seu fitxatge pel Sevilla el 2018.

Tres o cinc defenses

«El meu primer 3-5-2 era, en realitat, un 5-3-2, però després hi vaig introduir matisos i diferències. L’avantatge d’aquest sistema és que sempre tens possibilitats de fer passades en diagonal, que és millor que fer-les en paral·lel», reconeix Machín. El to distintiu el marquen els carrilers per l'alçada que ocupen al camp i la seva naturalesa futbolística. «Per mi és bàsic que tinguin desbordament i centre», afegeix, evocant la tasca de Maffeo i Aday a les bandes.

També Zinedine Zidane va sucumbir a la temptació de l'Atlètic i el Barça del trio defensiu (Militão, Varane i Nacho o Ramos). Una aventura relativament breu, condicionada més per les baixes que pel convenciment. Contra el Barça va començar amb una defensa de quatre (Vázquez, Nacho, Militão i Mendy) que va ampliar a cinc a l'endarrerir Valverde. A diferència de Zidane, Koeman havia utilitzat anteriorment la formació de tres. La tenia més per la mà. La va fer servir amb la selecció holandesa. I, a més, el seu ajudant, Alfred Schreuder, la domina des que va ser el segon de Julian Nagelsmann a l'Hoffenheimy d'Erik ten Haag a l'Ajax.

Òscar Garcia Junyent veu el model dels tres centrals des del punt de vista de reforç ofensiu. «Primer: tens una sortida de pilota des darrere més neta; després, els laterals et donen molta amplitud, per la qual cosa és més fàcil trobar els interiors per dins», relata l'extècnic del Celta, que recorre a aquesta recepta en situacions específiques. «Tots els sistemes són bons; el més important és la idea de joc», observa, abans d'incidir en la seva preferència que els carrilers «siguin extrems reconvertits perquè atacaran com davanters i estaran més protegits pels centrals per la falta de costum de defensar per dins».

Nagelsmann, el nou entrenador del Bayern Munic, és un devot dels tres centrals. Ja es veurà si implanta el seu dibuix a l'Allianz Arena. Nagelsmann ha dibuixat el seu Leipzig a partir dels seus tres pilars defensius. El Borussia Dortmund jugava igual amb Lucien Favre, però no amb Edin Terzic, el seu substitut. El Bayern no juga mai amb tres defenses i l'Eintracht de Frankfurt ho fa sempre.

Tuchel suma zeros

El Chelsea va passar per Valdebebas amb el trident de centrals. Utilitza aquesta fórmula des de l'arribada de Thomas Tuchel al gener i el primer partit contra el Wolverhampton, que juga igual. El dispositiu va veure ràpidament un dels beneficis que busquen els entrenadors: la seguretat defensiva. Tuchel ha acabat 16 dels 22 partits amb la porteria a zero. Utilitzava el 3-4-2-1 amb el PSG fins que el van fer fora. Amb tres centrals juga el Marsella des de l'arribada de Jorge Sampaoli.

Mikel Arteta ho fa servir de vegades a l'Arsenal. Tres anys va ser-hi com a segon de Pep Guardiola al Manchester City en una època en què els sky blue s'assentaven amb Stones, Otamendi i Kompany. La moda va passar abans per la Premier amb el Tottenham, el Chelsea de Antonio Conte i l'Arsenal d'Arsène Wenger. Conte continua fidel al dibuix. El va traslladar de la Juventus al Chelsea i de tornada cap a Itàlia amb l'Inter, amb qui guanyarà la Lliga amb les seves tres torres.

Pablo Machín i Òscar Garcia expliquen les virtuts del sistema: serveix per defensar i per atacar millor

Els dos tècnics valoren que els carrilers siguin extrems reconvertits i «tinguin desbordament i centre»

Nagelsmann és un devot dels tres del darrere amb el Leipzig: ja es veurà si ho manté al Bayern, que mai ha jugat així

Antonio Conte domina aquesta fórmula: la va traslladar de la Juve al Chelsea i després de retorn a Itàlia per a l’Inter