El rescat de l’F-1
El campionat intenta recuperar-se del devastador impacte de la pandèmia en els seus comptes
Quan el grup nordamericà Liberty Media va adquirir els drets de la Fórmula 1 el 2016 per més de 7.000 milions d'euros ho va fer sabent que Bernie Ecclestone tenia contractes firmats per valor de 9.300 milions per als següents deu anys. Però no comptaven, lògicament, amb la irrupció d'una pandè-mia que ha paralitzat molts dels seus plans i ha provocat una dràstica reducció d'ingressos, cosa que els ha obligat a reaccionar i buscar alternatives.
La solució demana imperiosament tirar endavant un calendari rècord de 23 grans premis (aquesta setmana, tornada a l'acció a Portimao al GP de Portugal) i potenciar l'espectacle en pista amb nous formats de competició i més igualtat dels monoplaces, així com per atraure els espectadors més joves, cada vegada més lluny de l'esport tradicional i bolcats en les noves plataformes digitals i els videojocs. L'aliança amb Netflix i Drive to survive va en aquesta direcció.
Liberty va anunciar que el 2019 havia sigut un any rendible, amb augment dels ingressos i de l'assistència als grans premis. Les xarxes socials de l'F1 també van créixer exponencialment, un 33%. I en televisió, l'audiència acumulada va pujar un 9%. Però la il·lusió i els rèdits de la bona feina efectuada pel grup inversor nord-americà es van desplomar per l'impacte del coronavirus. L'informe financer de l'exercici 2020 va donar pèrdues milionàries. Una temporada més curta del normal (17 carreres) i gairebé sense aficionats a les grades –només en tres circuits– va tenir efectes desastrosos per a la F-1: 367.425 milions d'euros en pèrdues i una caiguda del 43% dels ingressos respecte al 2019.
Els organitzadors aposten per augmentar el nombre de carreres, més espectacle a la pista i atraure els joves
/
FINS A 25 CARRERES Malgrat aquestes xifres preocupants, Gregg Maffei, CEO de Liberty Media, està convençut del futur brillant de l'F-1. Però per sobreposar-se al cop econòmic necessiten acostarse el màxim possible a aquestes 23 carreres programades el 2021 (aquesta setmana s'ha anunciat que el GP de Turquia substituirà el del Canadà l'11-13 de juny), a més d'augmentar els ingressos per drets de retransmissió i, quan es pugui, accelerar la tornada dels fans a les tribunes. Stefano Domenicali, president i director executiu de l'F-1, ja ha avançat que negocien per tenir un gran premi a
Sud-àfrica i que, malgrat haver assumit dos anys d'absència de la Xina al calendari per la pandèmia, no renuncien al mercat asiàtic, que volen recuperar «al més aviat possible». L'italià parla obertament d'un projecte de «fins a 25 carreres a l'any quan tot això acabi».
La resta d'ingredients, els que fan referència a l'espectacle, també estan en marxa. L'esperadíssima revolució tècnica que ha de posar fi a l'era híbrida dominada per Mercedes durant set anys i equilibrar forces a la graella, haurà d'esperar fins al 2022, després que els equips, l'F1 i la FIA pactessin el seu ajornament, homologant els xassisos, la transmissió i les suspensions del 2020 també per al seu ús en la temporada actual. Per estalviar costos, només es permet desenvolupar l'aerodinàmica.
Les noves regles s'endarrereixen un any, però les idees per fer més atractiva l'F-1 ja s'estan posant en pràctica i la millor prova d'això és l'arribada de les carreres de qualificació a l'esprint (100 km) els dissabtes per ordenar la graella de la carrera de diumenge. Silverstone, l'escenari on es va posar a rodar el Mundial el 1950, estrenarà el format. Si l'experiment, aprovat per unanimitat pels equips, funciona en el GP de la Gran Bretanya (16-18 juliol) i en dues proves més encara per determinar, els caps de setmana de gran premi guanyaran al·licient per als fans.
/
L’ ENCAIX DE BARCELONA I entre tantes bones intencions d'uns i d'altres, la setmana que ve tindrem per segon any consecutiu un GP d'Espanya sense públic a les grades del Circuit. Una circumstància que fa difícil la viabilitat de la prova, sobretot si Liberty obliga a pagar el cànon de 22 milions d'euros pactat al seu dia: «Sense taquillatge ni serveis hospitality, l'impacte serà fort», afirma el director del Circuit, Josep Lluís Santamaría. Confia en la «predisposició i la sintonia» amb Domenicali i els gestors del campionat per «intentar rebaixar al mínim» aquest cànon.
Ramon Tremosa, conseller d'Empresa de la Generalitat i president del Circuit, reconeix el risc que suposaria caure del calendari: «No podem perdre aquesta continuïtat, ja que si en surts és molt difícil tornar-hi a entrar. I nosaltres tenim la voluntat de continuar sent una plaça fixa i no entrar en cap rotació», diu.