45 morts en una allau humana en una festa jueva a Israel
> L’esdeveniment, al qual van acudir 100.000 homes i nens, multiplicava per 10 l’aforament permès per les autoritats > Informes oficials del 2008 i el 2011 ja avisaven de les deficiències de seguretat
Israel està de dol per les morts en ple festival de l’alegria. Almenys 45 persones van morir i 150 van resultar ferides després d’una allau divendres a la matinada al mont Meron de Galilea quan desenes de milers de jueus celebraven la festivitat de Lag Baomer. L’esdeveniment més freqüentat des del començament de la pandèmia, amb uns 100.000 assistents –10 vegades més del permès–, es va convertir en «un dels pitjors desastres que ha patit l’Estat d’Israel». Netanyahu va declarar diumenge dia de dol nacional.
«Era el caos», reconeixia un testimoni al diari israelià Haaretz. «Al principi he pensat que era una cosa petita però després de veure llitera rere llitera, ho hem entès: no hi havia sang, s’ofegaven fins a la mort», recordava. Les fogueres cremaven divendres a la matinada a prop de la tomba del rabí Shimon Bar-Yochai al nord d’Israel. Mentre la densa multitud de fidels va començar a sortir del lloc on es troba la tomba, alguns d’ells van relliscar en una passarel·la, i van caure sobre els de sota i van precipitar una estampida i una aixafada fatal.
Ràpidament van començar a circular vídeos a les xarxes socials de l’abans i el després. Una gentada gaudia de la festivitat de Lag Baomer, però tot just unes hores després, al mateix lloc, s’amuntegaven desenes de cadàvers embolicats en lones blanques encara sense identificar. Un acte amb majoria de jueus ultraortodoxos al qual van assistir només homes i nens es va saldar amb 45 víctimes mortals. Una vintena dels prop de 150 ferits segueixen en estat crític.
Darrere del culpable
Mentre les famílies busquen els seus pròxims, els líders religiosos i les autoritats polítiques van a la
Netanyahu anuncia l’obertura d’una investigació i decreta diumenge dia de dol nacional
caça d’un culpable. «Posaré les coses sobre la taula: jo, Shimon Lavie, el comandant del Districte Nord de la Policia d’Israel, en tinc tota la responsabilitat, per a bé i per a mal», va dir ahir. Netanyahu va declarar que s’obrirà una investigació per aclarir les causes de l’allau. Els 100.000 assistents van sobrepassar amb escreix el pla policial de limitarlos a 10.000 i això va desconcertar els 5.000 oficials desplegats.
«En un moment, vam passar d’un esdeveniment feliç a una immensa tragèdia», va declarar Zaki Heller, portaveu del servei de rescat. «Ningú mai havia somiat [que una cosa així pogués passar]», va reconèixer, tot i que potser sí que ho podien haver previst. L’Oficina de l’Auditor de l’Estat va advertir el 2008 i el 2011 de les deficiències de seguretat a la tomba del rabí al mont Meron. Els informes auguraven un possible desastre, ja que el recinte no estava degudament preparat per allotjar-hi reunions massives.
El caos que es va viure a Israel després de la catàstrofe va dificultar la comunicació de la mort a les famílies. Arran de l’allau, la xarxa de telefonia mòbil a l’àrea va col·lapsar. Molts dels voluntaris van relatar com continuaven sonant els telèfons dels morts i a l’altre costat de la línia hi havia les mares o dones. Alguns familiars preocupats van recórrer a les xarxes socials per publicar fotos en un intent desesperat de trobar els desapareguts.
Esbroncades a Netanyahu
Per complir el ritu jueu, es van començar a fer diversos funerals abans de la posta de sol d’ahir. Al començament del sàbat ja no es fan enterraments. El president israelià va encendre 45 espelmes commemoratives per a les víctimes. «Hi ha hagut escenes descoratjadores aquí: persones aixafades fins a la mort, inclosos nens», va dir Netanyahu des del lloc del succés. Allà va ser rebut amb esbroncades i retrets per alguns membres de la comunitat ultraortodoxa.
L’exitosa campanya de vacunació pel coronavirus ha permès el retorn a la normalitat a Israel. Així, l’esdeveniment més multitudinari des de l’inici de la pandèmia va concentrar 100.000 persones, 10 vegades més del permès segons les restriccions en vigor. De fet, en els últims dies s’havia expressat preocupació des del Ministeri de Salut per l’elevat risc de contagis entre la multitud. També s’esperen conseqüències a aquest nivell en les pròximes setmanes.
Grup insubmís
Durant la pandèmia, la comunitat ultraortodoxa ha sigut una de les més castigades pel virus. Representa un 12% de la població del país, tot i que han acumulat més d’una tercera part dels contagis. La seva insubmissió i la celebració d’actes religiosos massius sense seguir les mesures de protecció han derivat en una taxa d’infeccions molt més elevada que en altres grups socials. Netanyahu, en ple procés de formació de Govern, depèn de forma directa de les formacions haredim.
La Unió Europea es va unir a les condolences de líders diplomàtics al transmetre «el seu més sentit condol als familiars i amics de les víctimes». El rabí en cap sefardita d’Israel, Yitzhak Yosef, va insistir en la importància de pensar en la comunitat. «Faig una crida al públic en general perquè pregui per la recuperació dels ferits i per recolzar les famílies d’aquells que han perdut parents», va dir. Ara queda esperar que la investigació reveli les causes de la tragèdia.