Sexi, malvat i fosc

El protagonista de ‘Sombra i hueso’ s’ha especialitzat a interpretar dolents sofisticats i hipnòtics

cisa aquest je ne sais quoi de carrer del qual Jane Birkin i Bianca Jagger van ser ambaixadores d'honor a la dècada dels 70. Però si Walsh és la gran arquitecta del chic dels 70, Coleman és qui el declina cap al vessant inquietant amb aquesta mirada diazepán que col·loca la protagonista i que sembla situar-se en un punt cec entre l'abús de sedants, la maldat, la dominació de la seva parella i una delirant autopercepció que, segons apunta la sèrie, li hauria permès veure's a si mateixa com una emperadriu de que es va fer mundialment famosa amb la pel·lícula protagonitzada per Christian Bale el 2000. D'aquesta també es va fer un musical a Broadway i Lionsgate en prepara una sèrie.

«Ara em sento còmode al parlar d'American Psycho. Quan va sortir vaig repetir com a defensa que era una denúncia contra els `yuppies' i els seus excessos, però és una cosa molt més personal», va dir el 2010. «És una novel·la sobre la meva soledat en una societat que em resultava tan atractiva com repulsiva. Un lloc en què volia encaixar però que em feia venir ganes de vomitar».

L'autor d'American Psycho creu que ara no es podria publicar una cosa així per la «castradora correcció política progressista». «D'algul'amor i l'estil fins i tot quan el seu pis de Bangkok s'havia convertit en un dipòsit de cadàvers motxiller.

La serpiente a part, Coleman no és cap nouvinguda en el negoci. Mentre que el 2005 feia audicions per a escoles d'art dramàtic, va aconseguir el paper de Jasmine Thomas a Emmerdale Farm, a la qual van seguir altres produccions i altres gèneres: va tocar la ciència-ficció a la sèrie Doctor Who; la intriga victoriana a la

Amb tot, no ha de tenir por d'encasellar-se. Ha fet els seus primers passos en altres gèneres més conformes amb la seva altra gran passió, la música: el 2014 va rodar una pel·lícula romàntica amb Katherine Heigl en què interpreta un músic de carrer, i si a les seves xarxes socials es presenta com a actor i músic, el seu compte de Facebook està ple de vídeos en què toca el piano i canta versions dels Beatles, Nat King Cole o Bob Dylan. La seva activitat va créixer amb el confinament per evitar la propagació del coronavirus i no ha desaprofitat la seva faceta pública per fer activisme pel #Quedateencasa i les lluites contra el càncer, per la protecció solar, l'ús de mascareta i la vida sana.

Les seves pel·lícules més recents que podem veure en plataformes són Gold Digger, el Cazafortunas, del 2019, que està disponible a Atresmedia, i El séptimo hijo,a

Netflix, del 2014. producció Victoria, en la qual interpreta la reina anglesa en la seva ascensió al tron, o els superpoders a la pel·lícula Capitán América: el primer vengador.

Tret d'això, es podria dir que, si fos per Coleman, els tabloides faria anys que estan en fallida. Poca cosa se sap d'ella més enllà que ha sortit amb un parell de companys de generació –els actors Richard Madden i Tom Hughes– i que col·labora a One to One Fundation, centrada en dones, nens i el VIH. Les enredades, per a Netflix.

HHna manera, la vida del protagonista és el que pots veure avui a Instagram: foodies, runners, influencers». Tot i que en la societat de les pantalles «és impensable que una novel·la sigui l'eix d'una conversa cultural, especialment entre els joves».

Trenta anys després, dirigeix un podcast, tuiteja molt i escriu més aviat poc. Des d'American Psycho ha publicat un títol cada lustre. L'últim és la seva primera obra de no ficció, Blanco (2019), en què arremet contra l'esquerra i els mil·lennistes com el seu nòvio, el cantant Todd Michael Schultz. «Els anomeno `la generació covarda' perquè visc amb un d'ells. El meu nòvio és tan gandul que és incapaç de fer qualsevol cosa sense demanarl'hi a Alexa. M'irrita que els mil·lennistes tinguin una obsessió amb sentir-se oprimits per la seva sexualitat, el seu color, el seu cos. I com que ser una víctima és molt trist, tothom sent empatia per ells», insisteix.

Traduït a 27 idiomes, quatre de les seves vuit obres també s'han adaptat al cine. I ell mateix firma guions com The Canyons el 2013. Aquell any va néixer el seu podcast, en què disserta sobre mitjans, cine, música i vida juntament amb convidats com Judd Apatow, Gus Van Sant o Kevin Smith. I com continua anant al cine, escoltant discos sencers i llegint en paper, es compromet des de la seva web a editar i viure «de les virtuts de la literatura i els llibres».

H