Aquells dies a Abbottabad

La reportera Ethel Bonet, que fa 10 anys vivia al Pakistan, va ser de les primeres a arribar a la ciutat on va tenir lloc l’operació que va acabar amb la vida del terrorista més buscat.

El 2 de maig de 2011, un urgent d’Al-Jazeera va anunciar: «Ossama bin Laden ha sigut abatut a Abbottabad», una localitat a només 50 quilòmetres de casa meva a Islamabad. Entre exclamacions grolleres vam anar comentant per telèfon la notícia amb el grup de periodistes internacionals que vivíem a la capital pakistanesa, mentre organitzàvem els cotxes.

Un núvol d’estrangers i locals va irrompre a la bucòlica Abbottabad, on els veïns estaven desperts des de la matinada pel terrabastall dels dos helicòpters de l’equip especial dels SEALS de l’Exèrcit dels Estats Units que va acabar amb la vida del terrorista més buscat en una operació llampec que va durar només 15 minuts. Allà, darrere d’una tàpia de 12 metres d’altura, coronada de filferro espinós i custodiada per militars pakistanesos, es trobava el cau de luxe de Bin Laden.

Érem tan a prop i alhora tan lluny. L’Exèrcit ens havia denegat l’accés a la vivenda i la informació que se’ns facilitava era molt filtrada. L’única opció que ens va quedar va ser la de saltar el mur d’una casa contigua buida i pujar a la teulada. Des d’aquell balcó improvisat amb vista als últims vestigis del xoc, li vam explicar al món la nostra versió de la història.

Circ mediàtic

Abbottabad es va convertir en un circ mediàtic. Les anècdotes dels veïns del que va ser l’enemic número u dels Estats Units va ocupar les primeres pàgines dels diaris de tot el món. La caça de Bin Laden va inspirar tota mena de teories conspiradores i de guions de ficció.

¿Fins a quin punt el Pakistan va sacrificar la seva lleialtat als EUA amagant el terrorista? ¿Com va poder passar desapercebuda l’operació dels SEALS quan a només dos quilòmetres de distància hi ha la prestigiosa acadèmia militar Karkul? ¿Per què es va deixar humiliar el totpoderós Exèrcit pakistanès? Interrogants com aquests continuen oberts, però a pocs els importa ja.

No podré oblidar l’entrevista que vaig fer a Zakarya al-Sadah, un dels cunyats del terrorista, que havia vingut al Pakistan per intentar alliberar la seva germana Amal al-Sadah, la viuda més jove de Bin Laden, d’origen iemenita, i la seva neboda Safiya. Un diplomàtic iemenita amic meu em va dir que volia venir a casa meva per presentar-me algú molt especial. Va entrar per la porta amb un noi jove de 24 anys i me’l va presentar com el cunyat de Bin Laden. Els vaig observar amb incredulitat. Llavors, Al-Sadah va treure el seu telèfon i em va ensenyar una foto feta amb un mòbil de la seva neboda en la qual sortien els seus altres germanastres; l’hi havien enviat les autoritats pakistaneses com a prova que els tenien sota custòdia.

Aquella fotografia va ser el més tangible que he sentit de l’existència de Bin Laden a Abbottabad. De la seva residència fortificada només queda el solar, alguna runa i un túnel d’aigua d’un pou privat que li subministrava aigua potable, al qual ara venen a beure els veïns del poble.

¿Fins a quin punt el Pakistan va sacrificar la lleialtat als EUA amagant el terrorista?

«De la fortificada residència de Bin Laden només en queda el solar, runa i un pou d’aigua»