El 9-M posarà a prova la gestió de la Covid per les autonomies
Sense estat d’alarma, les comunitats autònomes tenen escasses armes legals per decretar normes que afecten la mobilitat i la vida social dels ciutadans.
Després de 14 mesos de pandèmia, 78.293 morts i unes restriccions a la mobilitat, el turisme, la cultura i la vida social inèdites fins ara, la gran pregunta és què passarà a tot Espanya a partir del pròxim diumenge, quan conclogui un estat d’alarma que ha durat sis mesos. La Societat Espanyola d’Epidemiologia tem que amb l’aixecament d’aquesta mesura i l’arribada de l’època estival la població abaixi la guàrdia. «Cal extremar les precaucions perquè la pandèmia no ha acabat», recorda.
A diferència de les onades anteriors, la vacuna fa entreveure la llum al final del túnel: 11,7 milions de persones tenen ja almenys la primera dosi i la pauta completa arribarà als 5 milions el 5 de maig. Però a les ucis de tot Espanya hi ha ara mateix 2.323 pacients lluitant contra el coronavirus i només a Madrid s’han notificat en l’última setmana 89 morts, segons les dades del Ministeri de Sanitat.
Del País Basc a València
L’objectiu del Govern era arribar al que es considera risc baix (50 casos per 100.000 habitants) abans de relaxar les mesures per complet. La incidència mitjana espanyola és de 223 i les pitjors dades les acapara Euskadi, amb 496. El lehendakari Íñigo Urkullu –que ja ha vist com hi ha jutges que tomben ordres decretades pel seu Executiu, com el tancament dels bars– ha demanat a l’Executiu central una pròrroga de l’estat d’alarma per continuar amb les restriccions. Els plans del gabinet de Pedro Sánchez no passen per aquí. El Ministeri de Sanitat és partidari d’anar aprovant disposicions en funció de l’estat de la pandèmia.
Mentre que Euskadi pateix el pitjor panorama, el País Valencià ha aconseguit tenir la taxa de contagi més baix de tot Espanya: 42 casos per 100.000 habitants. El seu president, Ximo Puig, té clar que la causa de la baixada ha sigut «la conscienciació» dels valencians i la seva «actitud cívica». Puig ha avançat que les restriccions no desapareixeran el 9 de maig i que la desescalada serà «tranquil·la». La intenció de la Generalitat valenciana és que a partir del 9 de maig el toc de queda nocturn segueixi vigent, al contrari que l’altra gran mesura: el tancament perimetral de la comunitat.
A falta de l’estat d’alarma, les autonomies tenen escasses armes legals per decretar normes que afecten els drets fonamentals. Per exemple, la mobilitat i la llibertat de reunió. Abans de ser aplicades, necessiten estar perfectament justificades des del punt de vista sanitari i legal per rebre el vistiplau dels tribunals de justícia.
Per decretar tancaments perimetrals i tocs de queda, fa dies que algunes autonomies demanen al Govern instruments jurídics, inclosa la modificació de lleis estatals, que és una reclamació de dirigents del PP. Una altra opció seria tornar a l’estat d’alarma a la carta que ja va oferir Sánchez a la tardor i al qual cap autonomia es va acollir.
Una vegada passades les eleccions a Madrid, el Govern i les autonomies mouran fitxa per decidir com serà la vida dels espanyols sense estat d’alarma. Res convida a l’optimisme. El cansament d’una població que porta 14 mesos sense gairebé vida social i una economia en hores baixes que demana a crits que torni el turisme empeny cap a una desescalada ràpida. Però els antecedents de l’estiu passat i el Nadal van demostrar els perills que implica precipitar-se.