Dedicatòria enverinada

Jordi Pujol i Soley, en la dedicatòria d’un dels seus llibres, escrivia: «A la Marta. A en Jordi i a l’altra Marta. A en Josep, a en Pere i a l’Oriol. A la Mireia i a l’Oleguer» (la seva dona i els seus set fills) i afegia: «Que no voldria que fossin víctimes de la meva dèria, que és també la seva, i a qui en el grau en què ho hagin sigut, els demano perdó».

En aquella dedicatòria Jordi Pujol manifestava el primer símptoma de culpa, en la seva etapa de fer país, per no dedicar-se a la seva dona i als seus set fills. Es tracta d’un remordiment, segons l’enyorat Manuel Cuyàs, que és en l’origen de la seva autoinculpació del 25 de juliol del 2014, en què reconeixia l’existència d’una deixa del seu pare Florenci, dipositada a l’estranger.

Jordi Pujol acabava la seva autoinculpació declarant-se «l’únic responsable» i demanant perdó a «la gent de bona voluntat» que pogués haver-se sentit defraudada: «I que aquesta declaració sigui reparadora en el que sigui possible del mal i d’expiació per a mi mateix». Culpa, perdó i expiació en sintonia amb la seva formació catòlica. Ara, gairebé set anys després, ha arribat l’hora de la justícia terrenal.

La Fiscalia Anticorrupció demana 9 anys de presó per a Jordi Pujol pels delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, que entén que va cometre amb la resta de la seva família. La pena més greu sol·licitada és per al fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola –un total de 29 anys–, que gestionava la deixa familiar. Ara correspon a la justícia fer la seva feina i respectar la presumpció d’innocència. Només Jordi Pujol, amb la seva autoinculpació, la va posar en entredit.

Aquella dedicatòria de Jordi Pujol a la seva dona –ha quedat fora del cas per malaltia– i als seus fills va resultar enverinada: alguns se la van agafar al peu de la lletra i potser no es van dedicar només a gestionar la deixa sinó a multiplicar-la aprofitant els seus 23 anys de mandat. Una dada: almenys dos consellers, en diferents moments, van rebre l’encàrrec del president de «vigilar» els seus fills perquè, segons les seves pròpies paraules, «jo no puc».