Full de ruta per navegar en la desescalada del 9-M
Els col·lectius més vulnerables fa un any són avui els més protegits gràcies a la vacunació massiva Els experts adverteixen dels contagis entre els joves i les variants de la Covid
Fa un any, Espanya no vivia una situació gaire diferent de la d’ara. El 10 de maig del 2020, tot el país (excepte algunes illes de les Canàries i les Balears, gairebé sense contagis, que ja ho havien fet el dia 4) entrava en la fase 1 de la desescalada de les restriccions per la Covid-19 després de gairebé dos mesos d’estricte confinament domiciliari. Aquest pla d’aixecament de mesures del qual ja gairebé ningú se’n recorda constava de quatre fases, a les quals totes les comunitats van arribar a finals de juny. Algunes com Catalunya, de fet, es van saltar la fase tres per celebrar lliurement Sant Joan, decisió que a punt va estar de costar-li un altre confinament al juliol. Les temperatures de l’estiu van jugar en contra del virus.
Dotze mesos després, la població espanyola espera amb ganes que arribi aquesta mitjanit, ja que implicarà la caiguda automàtica de l’estat d’alarma. Hi ha una alegria continguda. Espanya torna a entrar en un nou escenari menys restrictiu. I amb una diferència indefugible respecte del 2020: l’estratègia de vacunació, que, per fi i després de molts mesos d’obstacles pels retards de les farmacèutiques, va «com un coet», segons va definir dimecres la ministra de Sanitat, Carolina Darias. Ja es veuen, gràcies als fàrmacs, baixades de corbes de contagi que no tornaran a pujar. Fa un any, els més desprotegits eren la gent gran; avui, els ciutadans amb més risc de contagiar-se passen a ser els no vacunats: els joves, amb menys probabilitat d’ingrés hospitalari i a l’uci.
Segueix el perill
Però els epidemiòlegs adverteixen que aquest nou escenari no estarà exempt de perills. «Les altes taxes de transmissió afavoreixen l’aparició de variants del virus [cosa que pot afectar l’efectivitat de les vacunes]. Per això no és bo deixar que l’epidèmia es continuï reescalfant. Serà fonamental un esforç enèrgic de la vigilància epidemiològica –tests, rastrejos i confinaments–, perquè això seguirà durant molt temps», assenyala Ildefonso Hernández, membre de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas). En aquest sentit, per aquest epidemiòleg, és important «fer pedagogia» i cridar els joves a protegir-se, ja que seran els que patiran les incidències més grans.
També caldrà tenir en compte els brots que hi haurà, amb seguretat, a diferents punts del país. Hernández valora que els següents «15 dies o tres setmanes» després de la caiguda de l’estat d’alarma seran «molt importants» perquè «ja s’estan planificant molts moviments de persones a la costa». «Viurem una situació de descomprensió: ganes de fer coses i interaccionar socialment. Caldrà tenir molt en compte els grups que necessitaran més cures. La majoria dels casos greus els veurem en adults joves», anticipa l’epidemiòleg, que aposta per reforçar els missatges sobre com utilitzar bé les mascaretes en les interaccions privades i sobre la importància de la bona ventilació.
És més, caldrà «donar la volta» als «missatges i prioritats», perquè la gent que fins ara més contribuïa a l’hospitalització a les plantes i ucis estarà majoritàriament protegida. A Catalunya, segons xifres de la Conselleria de Salut, el 75% dels més grans de 60 anys ja tenen almenys una dosi de la vacuna. Ahir hi havia 2.061.744 catalans amb una punxada (el 26,3% de la població general) i 954.316 més (el 12,9%) amb la pauta completa. En el total d’Espanya les xifres són similars: 12.966.552 persones (un 27,3% de la ciutadania) tenen una dosi i 5.696.827 més (12%), les dues.
Preocupa que en la població cali el missatge que l’epidèmia ja s’ha acabat. No és així. El coronavirus continuarà existint: les vacunes protegeixen de les formes, però no impedeixen que el virus continuï
«Que decaigui l’estat d’alarma és un tema administratiu. No es correspon amb una situació epidemiològica ideal» ANTONI TRILLA EPIDEMIÒLEG
«És fonamental un esforç enèrgic de la vigilància epidemiològica –tests, rastrejos i confinaments– perquè això seguirà durant molt temps» ILDEFONSO HERNÁNDEZ EPIDEMIÒLEG
circulant. I com més ho faci, més probabilitats hi haurà que muti, es torni més agressiu i les vacunes perdin efectivitat. «Tot i que hi ha comunitats com Madrid amb ucis saturades, en l’àmbit estatal és poc probable que hi hagi aquesta saturació, però no descartable. Si es contagien molts joves, n’hi podria haver», anticipa Hernández. A Catalunya hi havia ahir 1.432 pacients amb Covid als hospitals, 468 a l’uci.
Els sanitaris, moderadament optimistes, miren d’apaivagar aquestes ànsies ciutadanes de destapar el cava. «Que decaigui l’estat d’alarma és un tema administratiu. No es correspon necessàriament amb una situació epidemiològica ideal. Assimilar caiguda de l’estat d’alarma amb final de la pandèmia és un error gran», alerta l’epidemiòleg Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic de Barcelona. La realitat, a partir de dilluns, serà més aviat que a Espanya hi haurà «un terç de la població amb anticossos» (perquè està vacunada o bé perquè ha passat la malaltia), mentre que els altres dos terços (la majoria) continuaran sent «susceptibles» al virus.
Les mateixes recomanacions
«La Covid-19 no llegeix el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i li és igual que hi hagi estat d’alarma o no», afegeix Trilla. Per ell, l’evolució de l’epidèmia a partir d’aquesta mitjanit «dependrà que la gent entengui o no que la pandèmia continua». «No estem en un control consolidat ni tenim un volum de població vacunada tan alt. Cal continuar aplicant les mateixes mesures individuals. No és lògic que ens reunim amb 25 persones per celebrar el final de l’estat d’alarma». Per evitar que el virus circuli lliurement haurà d’estar vacunat entre el 50% i el 60% de la població, segons Trilla, que crida a continuar evitant «els espais tancats i amb molta gent» i intentar fer el màxim d’activitats a l’aire lliure.