El nou vell Alonso
EL BICAMPIÓ manté el talent de sempre però ha variat la manera de viure l’F-1 en el seu retorn a la vora dels 40 anys «EM SENTO CAPAÇ de pilotar millor que mai»
«Ha tornat purificat, en aquests dos anys ha pogut deixar enrere moltes coses», explica Briatore «Al·lucino amb les crítiques a Fernando, no en tenen ni idea de com de competitiva és l’F-1», reivindica Sainz
Encara necessita una mica més de temps per obtenir el màxim en classificació però, ple d'agressivitat, consistència i velocitat, Fernando Alonso va remuntar cinc posicions al GP de Portugal de diumenge. És l'Alonso de sempre, el vell Alonso que aquest cap de setmana suma la seva 18a participació al GP d'Espanya. Però en la seva tornada a l'F-1 després de dos anys i mig en altres disciplines, el nou Fernando ha elegit un aproach diferent, més relaxat, més sincer, més natural. És curiós, però se'l veu disfrutar més que en la primera època quan lluitava per títols.
S'ha deslliurat d'aquesta càrrega. Els dos anys i mig fora del gran circ «li han permès deixar enrere moltes coses. Ha tornat purificat», diu Flavio Briatore, l'home que el va portar a l'F-1 com a cap de Renault i amb el qual va guanyar dos títols. Amb prou feines s'aprecien les cicatrius que van marcar el seu caràcter quan tot l'equip McLaren se li va posar en contra el 2007 o quan pressionava una escuderia com Ferrari per construir un cotxe amb què poder lluitar de tu a tu amb Red Bull, McLaren, Mercedes...
«Crec que el meu millor nivell va arribar el 2012», recorda. «Vaig lluitar pel títol fins al final amb el tercer cotxe de la graella». La tensió va ser extrema, incendiada, a més a més, per l'enorme càrrega mediàtica a què va ser sotmès.
El pes de l’‘Alonsomania’
Entre el 2005 i el 2012 les seves carreres eren seguides per cinc, sis o nou milions de telespectadors cada diumenge a Espanya. Només alguns partits de la selecció del Mundial de Sud-àfrica superaven aquest seguiment. Els diaris li dedicaven milers de pàgines, els fotògrafs es colaven al seu hotel, el perseguien per la ciutat o intentaven saltar la tanca de la casa dels seus pares a Oviedo. Tot era d'interès nacional i internacional: les nòvies, el casament, la separació, els hobbies... Qualsevol detall era susceptible d'obrir una pàgina d'un diari: si era del Madrid o el Barça, el seu pronòstic sobre el Tour, per què no li agradava la sidra o què opinava dels passos de vianants. «¿Com ha dormit avui Fernando, sobre la dreta o l’esquerra?», preguntava amb sorna Briatore a la premsa espanyola. Era la forma del playboy italià de demanar una treva informativa.
El fiasco de rendiment de l'aliança McLaren-Honda, per la qual va apostar, hi va afegir cicatrius. «Ja no m’agradava aquella F-1, necessitava explorar altres coses», assegura. Gairebé guanya les 500 Milles, va vèncer dues vegades a Le Mans, una altra més a Daytona, dos títols de resistència, una brillant aventura al Dakar... No va estar malament com a descans. Es continua inspirant «llegint filosofia japonesa» per trobar les respostes a la seva vida, a la seva carrera, a la seva nova etapa.
«Ara l’F-1 és una categoria més capaç de produir un bon espectacle i una bona competició. Hi havia altres opcions sobre la taula i vaig pensar que l’F-1 era la millor competició. Fins i tot amb la pandèmia, els equips encara són molt forts i tenen bona sortida en el camp econòmic»,assegura al pàdoc de Montmeló, on se sent com a casa, fent el que més li agrada. «Estic en un punt de la meva vida en què em sento bé, capaç de pilotar millor que mai, però això no significa que no trobis dificultats».
La seva carrera esportiva ja està feta. Ni millorarà ni empitjorarà substancialment, faci el que faci en la seva tornada. El nou Alonso, el tio que complirà 40 anys al juliol, disfruta i no té objeccions a analitzar públicament el seu rendiment. L'última classificació de Portimao «va ser una mica regu», va dir fa una setmana. «He de treballar a acostumar-me a les condicions canviants dels dissabtes, entendre per què el cotxe va empitjorar entre els últims lliures i la classificació. He de posar-me les piles. Vaig remuntar del 13è al vuitè, però amb una altra classificació podria haver sigut sisè»,diu amb tota naturalitat.
Però el nou Alonso va topar amb l'F-1 de sempre, la que dispara a la mínima, amb crítiques desmesurades sobre el seu rendiment i la seva edat. «Al·lucino amb aquestes crítiques, no en tenen ni idea de com de competitiva és l’F-1, com de difícil és adaptar-se a un nou equip i un nou cotxe», diu Carlos Sainz, a qui encara li queda camí per treure el màxim del seu Ferrari. Fins i tot Ross Brawn, el director tècnic de l'F-1, ha sortit en defensa de l'asturià després de l'espectacular carrera a Portimao: «Va ser emocionant veure Fernando remuntar a través de la graella i ficarse en els punts. Quan Alpine li va donar l’opció de tornar, van apostar per actuacions valentes com aquesta, on ho treu tot del cotxe».
L’atropellament en bicicleta
I el nou Alonso recorre al vell per treure's de sobre tant d'atac. No vol airejar que continua «amb dolor, no només a la cara, sinó també al genoll» des del seu accident en bicicleta a Suïssa. «Però no m’impedeix frenar al màxim o girar el volant». Sempre ha sigut un especialista a adaptar-se als canvis de reglament, als canvis als cotxes, d'equips d'F-1, a altres disciplines. I per això creu que s'està exagerant el seu actual període d'adaptació. «Vaig ser el primer a admetre que no estava al 100% a Imola, que no estava còmode i que probablement rendia per sota del que calia. Però va ser només una carrera. I en una carrera amb aquest baix rendiment, vaig acabar a dues dècimes de segon del meu company, i el cap de setmana passat a un segon», argumenta. I afegeix: «Al final de l’any parlarem».