La pandèmia frena el producte bio i ecològic
Les expectatives existents abans de la pandèmia s’han retallat, tot i que el sector de la distribució augura una ràpida recuperació. La venda directa i la integració vertical (directe del camp a la ciutat) són els principals motors del canvi dels hàbits de consum.
La consciència ecològica i el mantra de la sostenibilitat mediambiental guanyen protagonisme. Però la pandèmia ha frenat el desenvolupament de les vendes de productes ecològics i bio en el comerç alimentari al suposar en termes generals un increment de preus que els consumidors no estan sempre disposats a assumir. Els experts de la consultora Kantar reconeixen que el suport teòric del consumidor al producte ecològic i a la sostenibilitat xoca a la pràctica amb les seves decisions de compra efectives. Segons les seves enquestes, el 85% dels consumidors es mostren partidaris dels productes eco o de proximitat, però només el 57% admet estar disposat a pagar més per ells.
Els supermercats cooperativa són una via nova en el desenvolupament de formes de comercialització (com Supercoop, a Manresa, o La Osa, de Madrid), però el seu impacte en el sector és petit. La venda directa dels agricultors, tant online com a través de la comercialització directa a petites botigues, també creix i és una alternativa de gran projecció en el futur. Un exemple és Caltrilla, model de petit comerç tradicional
El 85% dels clients donen suport a l’eco, però només el 57% està disposat a pagar més
emergent en temps de caiguda de preus de lloguers a peu de carrer i culte a la proximitat (tant física com emocional). És un model d’integració vertical, de tenir camps al Prat a tenir botigues a la ciutat. Un altre exemple però de més dimensió és Ametller Origen, que gestiona tota la cadena de valor des del camp a la botiga (i fins i tot productes elaborats llestos per al seu consum).
El producte ecològic és un gran motor del canvi d’hàbits. Però la pandèmia ha frenat el seu desenvolupament. La consultora Nielsen calcula que els productes eco suposen només entorn de l’1% del volum de productes de gran consum a Espanya. Malgrat que s’assegura que les vendes van créixer l’any passat entorn del 17% (informe Ecovalia), el cert és que la pandèmia ha frenat les expectatives i els consumidors són més sensibles al preu.
El producte ecològic és encara un 25% més car que el seu equivalent en qualitat i les expectatives de creixement no s’han complert. Mercabarna va inaugurar el 2020 el primer mercat a l’engròs de productes frescos ecològics d’Europa amb la idea que Espanya tenia un consum per càpita de productes d’aquest tipus molt per sota d’altres països europeus. Mentre a Espanya l’enquesta FiBLAMI apuntava que aquest indicador de consum se situava en uns 46 euros per habitant a l’any, el país al capdavant del rànquing, Dinamarca, anota 321 euros. El desè és Bèlgica, amb una despesa per persona de 61 euros a l’any. La quota de mercat dels productes ecològics és de l’1,69% a Espanya segons aquesta mateixa font, davant l’11,5% a Dinamarca o el 3,2% d’Itàlia o el 3% de Bèlgica (el desè en el rànquing europeu).
L’escàs pes d’Espanya en termes de consum contrasta amb el fet que és el primer de la classificació a Europa en termes de producció i el quart mundial. Però el 2018 Espanya era un dels països d’Europa amb més creixement del mercat, del 13%, i s’augurava una gran revolució bio.
Mercabarna és el primer mercat a l’engròs de productes bio d’Espanya però ha constatat que aquestes expectatives de creixement exponencial no s’han complert. Aspirava a captar el 20% del negoci total de fruites i hortalisses ecològiques comercialitzades a Catalunya el 2021. Esperava guanyar pes entre els petits comerços locals i els restauradors. Un mercat a l’engròs havia de facilitar la distribució de productes i donar estabilitat als preus mitjançant l’augment de la competència. Però entre la menor despesa disponible dels consumidors i els tancaments per pandèmia de bars, restaurants i hotels, les vendes han sigut menors del que s’esperava, segons fonts de Biomarket. Sí que ha sorprès que les vendes fora de Catalunya i fins i tot a l’estranger han sigut bones.
Malgrat aquestes barreres a l’expansió, el cert és que algunes cadenes de distribució han aconseguit trobar les vies per comercialitzar els productes eco amb més èxit que els seus competidors. Una d’elles és Aldi, que assegura que un 24% de les cistelles de la compra als seus establiments incorporen algun producte ecològic. Kantar detecta que el discount alemany és una de les ensenyes amb més fidelitat en la categoria de producte eco, amb una quota de mercat a nivell estatal de l’11,7%. La clau per a aquest èxit relatiu ha sigut oferir els productes a preus més baixos, introduir la marca blanca en la categoria i línies de producte completes.
Altres firmes tradicionalment relacionades amb el producte ecològic també consoliden la seva posició. És el cas de Veritas, amb una quota de mercat en productes ecològics del 24,8% a Catalunya i del 9,5% a Espanya el 2020. La venda directa dels agricultors és una altra via d’expansió. El cas de Caltrilla abans esmentat és un de tants. Atès que el 62% dels consumidors s’han iniciat en aquest tipus de productes en els últims cinc anys i que la producció ecològica a tot el món ha crescut un 546% en els últims 21 anys (97.000 milions d’euros), els analistes continuen apostant per un alt creixement dels productes bio i eco quan la pandèmia remeti.
Espanya és el primer productor europeu bio, però té una quota de consum de poc més de l’1%