Reformar el partit i seguir negociant amb el PSOE
Podem afronta una nova etapa amb la sortida de Pablo Iglesias. Yolanda Díaz i, previsiblement, Ione Belarra seran les encarregades de gestionar l’herència d’una força que necessita reconstruir la seva estructura territorial sense oblidar la seva tasca al
Podem ja no estarà més sota la tutela de Pablo Iglesias. El líder que ha controlat el partit amb puny de ferro durant els últims set anys va deixar la política dimarts passat. Va abandonar tots els seus càrrecs i, amb aquests, va situar la formació morada a les portes d’una nova etapa. Del seu hiperlideratge, la direcció pretén caminar cap a un lideratge coral. Tasques no els faltaran. Iglesias ha deixat en herència un partit que necessita reconstruir la seva estructura territorial, pràcticament inexistent, i la tasca incessant de negociar amb el PSOE al Govern de coalició per defensar l’acord programàtic. Abans de dimitir, Iglesias ja va assenyalar les encarregades de fer front a aquests reptes: Yolanda Díaz i Ione Belarra.
El 13 de juny, Podem triarà una nova secretària general. L’aposta de la cúpula morada és la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, que, si no hi ha cap hecatombe, sortirà escollida a Vistalegre VI. Sobre ella recaurà tot el pes de redirigir un partit que porta set anys sota el dictat d’Iglesias i, sobretot, reforçar els fonaments inestables que als comicis autonòmics del 2019 no van suportar el desgast d’un cicle electoral que, en alguns moments, semblava interminable. Una tasca que resulta necessària per formar la nova generació de líders que en els pròxims anys substitueixin els actuals dirigents.
Fa uns mesos, el partit va fer el primer pas en aquest sentit, reactivant els cercles ciutadans que van caracteritzar la formació al començament. Però, no sembla suficient en vista dels resultats electorals a Madrid, un dels territoris on els morats van perdre 20 escons fa un parell d’anys amb l’aparició de Més Madrid i on la candidatura d’Iglesias només els ha aportat tres diputats més, situant-los en 10 escons. A l’Assemblea Ciutadana Estatal del juny, Belarra hi haurà d’arribar amb els deures fets i un projecte per guanyar pes autonòmic sota el braç.
La ministra de Drets Socials, quan surti escollida, tindrà també la tasca de lidiar amb el PSOE, amb l’ajuda de la responsable de la cartera de Treball, Yolanda Díaz. Fa dos mesos, Iglesias va descarregar sobre l’actual vicepresidenta tercera de l’Executiu les seves responsabilitats. La va entronitzar com a líder del sector morat del Consell de Ministres i la va designar candidata d’Unides Podem a les pròximes generals. Díaz no ha acceptat mai l’encàrrec de ser cap de llista als comicis del 2023, però la seva posició com a vicepresidenta sí que la situa portant les regnes al Govern.
Més discreta
Embarcada en un intent de derogar la reforma laboral, immersa en els últims mesos en la redacció de la llei Rider i entregada al diàleg social, Díaz suma a les seves tasques la negociació amb Pedro Sánchez. Fins al moment, Iglesias es reunia amb el president del Govern en moments concrets, quan la coalició s’encallava o la tensió interna es feia irrespirable. Ara serà feina de la vicepresidenta tercera, que ja ha deixat clar, que les seves formes són menys estridents i més discretes. En aquesta tasca també hi haurà Belarra. La ministra, amb un perfil més similar al d’Iglesias, actuarà amb més contundència, com apunten els seus continus xocs amb la responsable de Defensa, Margarita Robles. I aquest és l’últim repte que els llança l’exvicepresident: fer funcionar aquesta bicefàlia.