El teletreball s’alenteix pel rebuig empresarial a assumir més costos
> La norma compleix set mesos i amb prou feines s’han renovat convenis o acords per adaptar-s’hi > Uns 2,1 milions de persones fan la jornada a casa més de la meitat de la setmana
La nova llei del teletreball fa set mesos que està en vigor i fins ara hi ha hagut pocs convenis o acords d’empresa que han transcendit per estabilitzar aquesta modalitat de jornada més enllà de l’emergència pandèmica. Part de les empreses mostren recel, si no rebuig, davant la idea d’iniciar negociacions al respecte, davant la perspectiva que el fet de compensar les despeses derivades de l’exercici a distància incrementi els seus costos laborals de manera permanent.
La paràlisi de la negociació col·lectiva entre patronals i sindicats fruit de la crisi de la Covid tampoc ajuda a desembussar aquest front. I existeix malestar entre part de la població que pot i vol teletreballar, però que no aconsegueix pactar amb els seus caps un equip adequat, un mínim de dies a la setmana o uns plus compensatoris, entre altres aspectes. Actualment, segons les últimes dades de l’EPA, l’11,1% dels treballadors exerceixen a distància més de la meitat de la setmana. Això equival a uns 2,1 milions de persones en tot el país.
Negociació col·lectiva
La llei de treball a distància aprovada el setembre de 2020 i que va entrar en vigor el 13 d’octubre deixa gran part del seu desplegament en mans de l’acord de la negociació col·lectiva. Ja sigui via convenis sectorials, ja sigui a través d’acords individuals entre l’empleat i la direcció. Detalls com l’equip mínim que ha de proveir l’empresa (com ordinador, monitor, teclat, mòbil, etcètera) i els possibles plus compensatoris per despeses derivades (wifi, aigua, llum) queda a mercè de l’acord entre les parts.
Fins ara, els principals convenis que han acordat patronals i sindicats han sigut el de caixes d’estalvis, el sector bancari i el dels grans magatzems. D’altres, com el conveni de la química, estan a punt de tancar-se i l’apartat
Algunes companyies prefereixen accelerar la tornada total a l’oficina abans que pagar compensacions
de treball a distància ja està acordat. I, en l’àmbit del conveni d’empresa, firmes com Iberdrola, Allianz i AXA també han aconseguit pactar les seves condicions. L’últim pacte que ha transcendit és el d’El Corte Inglés: els treballadors de la divisió financera cobraran fins a 23 euros al mes si teletreballen a jornada completa.
Les patronals i els sindicats negocien pocs convenis... I, si no negocien convenis, no poden incorporar la clàusula del teletreball. Entre gener i març d’aquest any es van registrar 62 convenis, mentre que en el mateix període de 2019 la xifra va ascendir fins als 112. El principal recel, segons coincideixen les centrals, arriba per part de les empreses. I no és tant pel teletreball, sinó per pactar nous increments salarials dins del conveni. Temen que els increments puguin disparar els costos laborals de manera permanent. «És difícil, amb la situació econòmica actual, que en alguns àmbits sectorials es vulgui abordar un nou conveni», reconeix la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre. I si les empreses estan poc disposades a pagar, els sindicats prefereixen esperar abans d’entrar en batalles on esperen aconseguir pocs fruits.
Aquest temor de l’increment dels costos laborals s’estén, en matèria de teletreball, a les quantitats per compensar les despeses. Els acords als quals s’ha arribat fins ara sobre aquest punt varien segons el sector, des dels 25 euros bruts al mes dels grans magatzems fins als 55 euros del sector bancari.
Conflictes laborals
En algunes empreses, aquest aspecte està sent fruit de conflictes laborals, com a Mediapro. Un dels motius de la vaga convocada per la CNT per a les dues últimes jornades de La Liga (22 i 23 de maig) és pels imports d’entre 10 i 50 euros al mes, segons els dies de teletreball, que l’empresa va oferir al seu moment als treballadors. Quanties que la central considera que haurien de ser superiors. En altres empreses, les direccions prefereixen accelerar la tornada total a l’oficina abans que pagar compensacions per teletreballar. És el cas del centre d’atenció telefònica d’Ilunion, que, segons va denunciar CSIF, ha suspès el treball a distància i ordenat la tornada a les oficines per estalviar-se les despeses en electricitat i internet que contempla la llei.
La llei de treball a distància estableix que el teletreball només serà implementable en el cas que hi hagi acord entre empresa i treballador. És a dir, ni l’empresa pot imposar-lo unilateralment ni l’empleat pot exigir-lo si l’empresa no el vol. I aquest poder de veto l’estan utilitzant algunes companyies. «Ens estem trobant amb empreses que prefereixen gastar més en mesures de seguretat contra la Covid i reincorporar els treballadors a l’oficina que pactar compensacions per al teletreball que quedin ja indefinides», explica la secretària de política sindical d’UGT de Catalunya, Núria Gilgado. n