Peatges per pasta europea
Quan la UE va assignar a Espanya 140.000 dels 750.000 milions dels fons europeus per a la recuperació es va entendre de seguida que aquest gairebé 19% del pastís era la cara amable de la iniciativa. La menys amable es veuria en forma d’algunes de les difícils reformes que els successius governs espanyols, de diferent signe, no han sigut capaços d’abordar. La implantació d’un mecanisme de pagament per ús de les carreteres n’és un. Era a l’agenda del PP i ara figura a la del Govern de Pedro Sánchez, amb el rebuig del soci Unides Podem.
Quan es va produir el rescat europeu de la banca espanyola (2012), la UE, amb accent alemany, va imposar retallades a Espanya. Des de l’òptica germànica era difícil de digerir que li pogués sortir gratis el rescat europeu a un país com Espanya, amb una T-4 a l’aeroport de Barajas que deixava en ridícul el vetust aeròdrom de Berlín (la reforma d’aquest va arribar el 2020, amb 10 anys de retard) i amb unes autovies semblants a les autopistes de pagament alemanyes, però gratuïtes.
Ara no es tracta d’un rescat. És un pla de recuperació per al conjunt de la UE del qual Espanya serà el segon perceptor (després d’Itàlia), pel pitjor deteriorament social i econòmic derivat de la pandèmia. «Espanya està demanant als ciutadans europeus en el seu pla de recuperació que s’inverteixi en el nostre país en infraestructures de transport, quan en la majoria de països de la UE ja s’està pagant per l’ús de les carreteres. Per tant, en coherència, si estem demanant recursos per invertir en les infraestructures, lògicament hem de plantejar aquesta reforma», va afirmar el secretari d’Estat de Transports, Pedro Saura, divendres passat, posant el dit a la nafra.
El repte polític que s’obre és enorme. Aquesta setmana, el Govern serà bombardejat amb aquest tema al Congrés dels Diputats. Es requerirà intel·ligència per buscar un consens polític i social que no redundi en inequitats sobre les capes socials més desfavorides i el transport professional i que creï un model equiparable a Europa, lliure dels recels germànics del rescat.
n