Paraules que es fan servir malament
Vocables com ‘democràtic’, ‘progressista’ o ‘feixista’ es retorcen al màxim per utilitzar-los com a arma llancívola
Algunes paraules com democràtic, progressista o feixista s’utilitzen avui de forma particularment inadequada, perquè es retorcen al màxim per utilitzar-les com a arma llancívola davant l’adversari en el circ de la política nacional, en què, per desgràcia, sobren tants insults com falten idees i programes. Així, alguns consideren democràtic violar la Constitució, fer referèndums il·legals sense garanties, desobeir les lleis, fomentar la desobediència civil, apropiar-se dels mitjans de comunicació públics i governar només per als de la mateixa corda marginant tothom qui no combrega amb les seves rodes de molí. Confonen democràcia amb votar quan això, que és necessari perquè n’hi hagi, és clarament insuficient si no va acompanyat d’altres nimietats com són la separació de poders, les llibertats individuals i l’Estat de dret.
Democràtic no és marginar els que pensen diferent, sinó tenir en compte els seus punts de vista i buscar el diàleg per arribar a acords fins on sigui possible. Democràtic no és imposar, sinó persuadir; no incomplir la llei, sinó buscar els mecanismes legals per reformar-la quan no agradi. Democràtic no és governar només per als afins, sinó per a tots els ciutadans. Aquí tothom presumeix de demòcrates i molts no practiquen la democràcia.
Progressista és una altra paraula que s’usa com a salconduit per justificar i elogiar qualsevol política... sempre que sigui d’esquerres. I no em sembla correcte. Per mi progressista és qui impulsa el progrés i fa avançar la societat i això ho poden fer tant les esquerres com les dretes. Per exemple, les polítiques socials del president Rodríguez Zapatero van ser progressistes (igualtat de gènere, matrimonis entre persones del mateix sexe, avortament...), mentre que les seves polítiques econòmiques davant la crisi que ens va enviar Wall Street –i que ell ni va veure arribar ni després va saber enfrontar– no només no ens van fer progressar, sinó que van dur les xifres d’atur a nivells estratosfèrics. I crear atur no és progressista.
Els membres del Govern s’omplen la boca un dia sí i l’altre també parlant de progressisme quan el que realment seria progressista en aquests moments és gestionar bé la pandèmia, la qüestió més greu que tenim damunt la taula, ja que de la vacunació ràpida i massiva depèn salvar la temporada turística i amb aquesta el 12% del PIB i milions de llocs de treball que seria molt progressista poder recuperar. Aquí progressista hauria sigut fer el mateix que Boris Johnson, que amb tot el seu populisme ha vacunat en temps rècord els britànics. O el que fan Sebastián Piñera a Xile o Joe Biden als Estats Units, que estan salvant moltes vides a base d’accelerar els seus programes de vacunació massiva... i que no són precisament líders d’esquerres.
I feixista... és una paraula que evoca pura necrofília política.
Segons la RAE, el feixisme va ser un «moviment polític i social de caràcter totalitari que es va desenvolupar a Itàlia a la primera meitat del segle XX, i que es caracteritzava pel corporativisme i l’exaltació nacionalista». Però molts la utilitzen avui com a insult cada vegada més allunyat del seu significat original, per aplicar-lo pel broc gros i en sentit molt pejoratiu a tothom que li sembla «conservador». En aquest sentit és un terme que tant val per a una cosa com per a una altra, sempre que l’utilitzin les esquerres contra les dretes. I un cop més no em sembla correcte.
Avui hi ha grups d’autoanomenats «antifeixistes» que interrompen a base de crits i pedrades mítings de polítics a qui titllen de feixistes, quan el que em sembla feixista és coartar la llibertat d’expressió i impedir els altres parlar i defensar pacíficament les seves idees. Els feixistes són els que a les places, les universitats, les televisions o altres llocs impedeixen parlar, utilitzant la violència, els que pensen diferent en una versió local del que ara es diu cancel culture, que guanya terreny al món i que nega el pa i la sal a qui s’aparta del catecisme «progressista» del que ells consideren políticament correcte i acceptable. Perquè això era precisament el que, entre altres barbaritats, també feien els nazis.
Aquí tothom presumeix de demòcrata i molts no practiquen la democràcia
n