El comprador de béns robats, pròxim objectiu
La receptació, o adquisició d’objectes que han sigut fruit del robatori, és una de les principals preocupacions policials.
L’aspiració policial dels responsables dels Mossos d’Esquadra de Barcelona és que el nou model policial –basat en els mapes de calor– permeti alliberar investigadors de la demarcació per arreglar la pota que sempre ha quedat coixa en la lluita contra la multireincidència: la receptació. És a dir, perseguir els que compren els telèfons mòbils, carteres o rellotges que roben els lladres. El fenomen dels habituals està vinculat sovint amb persones amb addiccions greus que no saben parar i troben en els assalts una manera de procurar-se dosis gràcies als diners que els donen els receptadors, que paguen pel que han robat, o directament els traficants, que accepten el que porten a canvi de la cocaïna o l’heroïna que necessiten.
No és senzill actuar contra la receptació perquè, aclareix l’intendent Joan Carles Granja, responsable de la Divisió d’Investigació Criminal a Barcelona, està molt poc penat i les persones que cometen aquesta pràctica il·legal continuen fent-ho després d’haver sigut sorpresos perquè surt a compte. Recollit a l’article 298, el Codi Penal detalla que comet receptació qui «adquireixi» objectes robats i que s’enfronta a una pena de presó «de sis mesos a dos anys». No obstant, és fonamental per controlar la delinqüència. Si la pressió policial al carrer es combina amb la desaparició de les persones que compren el que sostreuen, l’al·licient per continuar atacant els ciutadans s’esvaeix.
L’altre gran objectiu que assenyalen Granja i la també intendent Sílvia Cata, coordinadora de Seguretat Ciutadana, és continuar reduint la xifra de les anomenades «ocupacions delinqüencials» i que no tenen res a veure amb la crisi de desnonaments o les famílies que violen un domicili buit per procurar-se un sostre. Per ocupació delinqüencial, els policies entenen usurpacions de vivenda que persones multireincidents duen a terme per tal de poder continuar duent a terme la seva activitat. A l’estiu del 2020, la xifra d’aquest tipus d’ocupacions tan conflictives va superar la setantena. Actualment, en queden vint menys. Cata afirma que, de nou, aquesta serà una prioritat del patrullatge i que els voltants d’aquests nius que els carteristes utilitzen per ocultar-se estaran ben vigilats
«El ciutadà no s’ha d’adaptar al policia, és el policia qui s’ha d’adaptar al ciutadà», aclareix Granja, abans de remarcar que si un mosso posa pegues per recollir una denúncia i emplaça el ciutadà a anar a una altra seu, «actua malament». El ciutadà pot anar a qualsevol comissaria dels Mossos a denunciar qualsevol delicte. I el futur passa per aconseguir que també pugui anar a qualsevol comissaria de la Guàrdia Urbana. A la nova seu conjunta del carrer d’Aragó, els agents de la Urbana ja recullen denúncies de qualsevol delicte i està previst –aquesta és també la voluntat del seu intendent major, Pedro Velázquez– que rebin formació perquè aquesta sigui una realitat a la resta de seus.