L’innovador supermercat cooperatiu de Brooklyn arriba a Barcelona
Un grup de veïns preparen el desembarcament d’un nou actor comercial que abarateix els preus a costa del fet que els socis, únics amb dret a comprar, hi treballin tres hores al mes
Més tard que Madrid, París, Berlín i fins i tot Mataró i Manresa, però pot ser que Barcelona se sumi a partir de l’últim trimestre del 2021 a la llista de ciutats amb un supermercat cooperatiu, és a dir, una botiga on els únics que poden omplir el carro i pagar a caixa són els amos de l’establiment. Pot ser que després de Woody Allen això sigui la millor originalitat que Brooklyn ha exportat a la resta del món. Va ser el febrer del 1973 quan al 782 de Union Street va néixer Park Slope Food Coop, una altra manera d’entendre el món. Bé, com a mínim el comerç. Mig segle després, gairebé amb idèntic nom, Food Coop BCN, aquella feliç idea arriba a Barcelona, cosa que, segons com, pot fins i tot considerar-se tot un examen per saber en què s’ha convertit aquesta ciutat.
La fórmula és idèntica a la novaiorquesa. Aquest és un supermercat nomésperasocis.Realitzen una aportació inicial i única de 90 euros i, després, el pagament ja no serà en diners, sinó en hores de feina, tres al mes, el més adequat segons cada perfil. El retorn d’aquest esforç són preus per sota de la resta de fórmules de venda al públic, prioritàriament de productes de proximitat, però no exclusivament, un objectiu que s’aconsegueix perquè la plantilla fixa és més reduïda, però, també, perquè aquesta no és una empresa amb la finalitat de repartir beneficis. Amb aquesta fórmula, Park Slope Food Coop ha arribat a reunir sota el paraigua de la cooperativa fins a 17.000 socis. Tant èxit ha aconseguit aquesta solució a l’altre costat de l’Atlàntic que els promotors de la iniciativa a Barcelona han descartat fins i tot posar-li un altre nom. A Madrid es diu La Osa (va néixer el desembre amb 1.000 socis i va creixent) i a París, La Louve. Podien haver triat un altre nom d’animal, però, ¿per a què?
En vista que a Barcelona Food Coop BCN ja té local, un antic taller de planxisteria al número 9 del passatge d’Aragó, és a dir, al cor de l’Eixample Esquerre, era gairebé una obligació conèixer abans els 48 anys d’història del supermercat original, el de Brooklyn. El reportatge de la pàgina 4 explica les seves llums i ombres, perquè mig segle dona per a un culebró, és clar, però és interessant retallar l’opinió que una de les protagonistes del relat i clienta de Park Slope Food Coop, Julia Tortoriello, posa sobre la taula. Diu que li estranya que Barcelona se sumi a aquesta fórmula perquè la rica xarxa de comerç de barri d’aquesta ciutat ja té fidelitzats els seus clients. ¿És així? Aquesta és la pregunta. ¿Viu Barcelona encara creient que és una
gran actriu com Gloria Swanson a El crepuscle dels déus? ¿Creu ser encara qui ja no és?
Molt breument. Els barcelonins no van saber què era un supermercat fins al 1959. Va ser en una fira de mostres. Una delegació comercial dels EUA en va muntar un per a sorpresa dels visitants, incrèduls davant la gran oferta de productes i el fet que ells mateixos omplissin un carro amb rodes i paguessin a caixa. La botiga de barri va tardar a adonar-se’n, però amb els anys, com si d’un animal autòcton es tractés, va entrar a la llista d’espècies amenaçades.
Arriben els hipermercats
Que als anys 90 s’obrissin en plena ciutat grans hipermercats en centres comercials gegants va ser una decisió no exempta de polèmica, però sense marxa enrere. Després va arribar un altre depredador, les cadenes, per exemple la de marques blanques, un imant per a consumidors a la recerca de preus baixos, tot i que sigui a costa de desertitzar els baixos comercials pròxims, incapaços de competir en aquesta lliga. La irrupció del fenomen paquis, amb els seus horaris stakhanovistes i la seva oferta de supervivència, ha sigut la punta de l’antiga i entranyable botiga de barri i l’adveniment d’una nova Barcelona, renascuda com un gran Paquis Temàtic.
És cert, com diu Tortoriello, que Barcelona conserva una xarxa de mercats municipals que ja les voldria Brooklyn, però els seus horaris són sovint incompatibles amb la jornada laboral convencional.
És per això que els promotors de Food Coop BCN creuen que tenen possibilitats d’arrelar a Barcelona. Necessiten 500 socis per començar i ja han superat els 200 quan amb prou feines han tingut temps de presentar-se en societat. ¿Com ho han aconseguit? Doncs té la seva gràcia. Igual que a la resta de ciutats. De tant en tant, algú es fixa en el documental que fa quatre anys va rodar Thomas Boothe sobre l’inesperat èxit del supermercat de Brooklyn. És com un far. Allà on es projecta, il·lumina diversos espectadors que acaben per fer-se tots la mateixa pregunta. ¿Per què no?