El primer sopar
La restauració catalana posa fi a 139 dies de tancament nocturn en una vetllada marcada per la ressaca de la gresca descontrolada de la vigília
Mai unes campanades van ser tan desitjades, tan esperades ni tan freqüentades. Alguns fins i tot van comprar raïm per celebrar l’arribada de les dotze de la nit del 9 de maig, el final del toc de queda. Centenars de persones van omplir els carrers de Barcelona abraçades a ampolles d’alcohol i a ritme de música. «Avui comença un any nou, una nova era. S’ha acabat la Covid i la pandèmia», explicaven ahir a la matinada desenes de joves (i no tant) que es van concentrar a les places i avingudes. La policia va intentar dispersar-los. En alguns casos ho van aconseguir. En d’altres va ser «missió impossible», segons el diagnòstic d’un agent de la Guàrdia Urbana.
Van sonar les dotze de la nit i Barcelona va emetre un terrabastall. Dels terrats, finestres i balcons del barri de Gràcia es van sentir càntics, crits, aplaudiments i xiulets. «¡Feliç any nou!», cridaven molts des dels balcons. Al cap de pocs minuts, les places es van començar a omplir. A la del Sol, per exemple, un grup de dones van entonar la tornada de Libre de Nino Bravo. D’altres, amb la cervesa a la mà, van decidir donar puntades de peu a un ninot de filferro que representava el coronavirus. «És clar que és una nit especial, per fi podem sortir al carrer», deia el Sergi, un jove que va fer una festa a casa amb amics, es va empassar el raïm amb les 12 campanades i tot seguit no va dubtar a buscar festa per la ciutat.
En menys de mitja hora la plaça de la Virreina es va omplir de gom a gom. Confeti, serpentines, molt d’alcohol i cap mascareta es van apropiar del lloc. La Berta, una noia d’uns vint anys, no deixava de ballar i somriure. «Avui és un dia per celebrar», deia. El Roger admetia que tenia «certa por» de contagiar-se malgrat estar enmig del tumult. «¿És egoista? Potser. Però hem perdut un any de les nostres vides. Només ens volen per treballar, però necessitem sortir al carrer», criticava la Sofía, de 23 anys, que treballa en una start-up.
«Estic tan emocionada que crec que ploraré», afirmava la Montse, amb la mascareta sota la barbeta. «Això ha sigut duríssim. Jo necessito sortir, conèixer gent nova i enrotllar-me amb algun desconegut», afegia la Montse, una lleidatana de 26 anys, establerta a Gràcia. «Escolta, que això semblava la postguerra, començarem un any nou», deia la Carla, una altra noia d’uns vint anys que al costat del seu grup d’amics no amagava que a part de diversos vasos carregats de ginebra també havia pres altres substàncies psicotròpiques. Enmig del tumult, Ali Mozzam tornava a vendre cerveses per un euro. «Porto gairebé tres anys a Espanya sense papers. Però bé, avui almenys em guanyaré 20 euros», explicava aquest pakistanès que treballa en negre.
A la 01.45 hores, unes 500 persones omplien el passeig Lluís Companys davant l’estupefacta mirada de la policia. «Avui ens tocarà armar-nos de paciència», afirmava un agent de la Urbana. «La gent pensa que la pandèmia s’ha acabat...», es lamentava. El cert era que es veia de tot menys mascaretes i distàncies de seguretat. «Aquesta nit és per desfogar-se, per celebrar que ja som lliures, que s’ha acabat aquesta dictadura», afirmava el Luca, un jove italià vestit amb perruca blava i una faldilla de tutú. «Avui és el final d’una era, un nou començar», descrivia la María, una estudiant de Belles Arts vinguda d’Elx. ¿No et fa por infectar-te? «Jo ja passo de la Covid, ja està bé, ens estem perdent la nostra joventut», relatava aquesta noia.
«Dispersin-se, sisplau»
A les dues de la matinada, la Brigada Mòbil dels Mossos irrompia al lloc. «Feu el favor de posar-vos la mascareta», deia la policia. De mala gana, insults i al clamor de «llibertat», els festaires van anar abandonant el lloc fins que els antiavalots els van envoltar. En mitja hora van sortir per potes pels carrerons del Born i el lloc va quedar pràcticament buit a dos quarts de tres de la matinada.
No obstant, la festa no es va acabar. A les tres, prop de 500 persones continuaven de festa a la plaça dels Àngels, davant el Macba. «Celebrem que avui comença un any nou, sense toc de queda», explicava el Jordi, de 35 anys. D’altres, com el José Luis, anaven una mica més enllà. «Proposo que el 9 de maig sigui dia festiu nacional».
Les platges també es van tornar a omplir. A les quatre, més de 300 persones s’ajuntaven a la de Sant Sebastià, a la Barceloneta. «He vingut amb cotxe expressament per aquest cap de setmana. A França hi ha restriccions, però aquí no», explicava el Batiste, un tècnic de llums vingut des d’Avinyó. Sense mascareta, i clarament ebri, negava qualsevol temor de ser contagiat. «Al meu país només et pots reunir amb una altra persona, això d’aquí és impensable», deia somrient el Henry, un jove alemany que també va visitar Barcelona aprofitant el final de les restriccions.
«Això és patètic, indignant i ofensiu. Ningú porta mascareta i la policia no fa absolutament res», afirmaven dos nois d’uns trenta anys, el Fran i el Diego, al mig del passeig marítim. Els nois havien decidit fer un tomb per la ciutat aprofitant el final de les restriccions, però l’espectacle que van veure a la sorra els va avergonyir.
Al final, la nit es va acabar i només els que no es poden escapar de l’asfalt, les persones sense llar, jeien entre restes d’ampolles d’alcohol.
«He vingut en cotxe només per a aquest cap de setmana. Al meu país, França, hi ha restriccions, però aquí no» BATISTE TÈCNIC DE LLUMS «Hem perdut un any de les nostres vides. Només ens volen per treballar, però necessitem sortir al carrer» SOFÍA EMPLEADA D’UNA ‘START-UP’