De consumidor a ‘consum’actor’
Cada vegada més ciutadans tenen clar que les decisions del consum no són neutres: després de cada article o servei hi ha una forma de producció, de comercialització i un estil de vida
«La desigualtat i la crisi climàtica són les principals conseqüències de l’actual model econòmic basat en un consumisme desmesurat i insostenible i l’única finalitat del qual és la generació de capitals». Ho deia la coordinadora estatal de Comerç Just fa un any, el dia del Comerç Just 2020, però segueix vigent des de fa 25 anys quan es va crear l’Organització Mundial del Comerç Just. De fet, la situació no fa més que empitjorar... Aquest concepte de Comerç Just va òbviament de la mà de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 12: el de producció i consum responsable i està també relacionat amb els 16 altres objectius de l’Agenda 2030, que junts són la definició d’una vida digna, per a tothom, en els límits del planeta. Però el 2030 s’acosta i, a nivell global, costa veure canvis positius que ens acostin a aquest objectiu. A pesar, o per culpa, d’aquest panorama desolador, sí que es van veient cada vegada més iniciatives individuals relacionades amb l’Economia Social i Solidària, la base de la qual és la recerca d’un impacte positiu i on l’ètica, la reducció de les desigualtats salarials i el respecte del medi ambient prevalen sobre els guanys.
Els supermercats cooperatius són un excel·lent exemple d’aquests projectes desintoxicadors on el consumidor es desfà dels estímuls permanents del consumisme (estratègies de màrqueting, publicitat, estudis de mercats) per exercir un consum ciutadà i lliure, amb capacitat d’elegir, de detectar i d’aplicar alternatives justes i racionals. Les decisions del consum no són neutres: amb cada producte que es compra i cada servei que s’utilitza, es dona un vot per una forma de producció, de comercialització, i per un estil de consum.
Aquests supermercats cooperatius afavoreixen les cadenes de subministrament curtes, el contacte gairebé directe entre productors i consumidors, la creació de vincles socials entre cooperativistes i amb tot l’ecosistema que articula.
Per la seva mida i al comercialitzar tota mena de producte, tenen a més, un avantatge addicional comparat amb les cooperatives de consum de més petita escala: són més accessibles a tothom, no necessàriament a persones ja sensibilitzades amb la idea d’un consum local i ecològic. Tornen així punts d’informació i propagació d’una forma de gestió diferent basada en la cohesió social, la lògica mediambiental i la governança col·lectiva.
Actualment, a Catalunya, sabem de dos supermercats cooperatius inaugurats aquest any: el Super Coop, a Manresa, i La Feixa, a Mataró, i dos projectes estan covant a Barcelona: el FoodCoop, al barri de l’Esquerra de l’Eixample, i el Pebreroig, al Poblenou. Si comparem amb França on el primer, La Louve, va obrir a París a finals del 2016 i on ara hi ha més de 40 iniciatives funcionant, el creixement d’aquest model de consum alternatiu sembla garantit. I per a qui vulgui iniciar-se com a consum’actor, dues recomanacions: Opcions.org i JoTrio.cat. n
Aquestes cooperatives propaguen una forma de gestió basada en la cohesió social i la lògica mediambiental