Un any del ‘groc Colau’
L’entorn urbà postpandèmia celebra el seu primer aniversari de carrers pintats, blocs de formigó, pilones i barreres New Jersey.
El 4 de maig del 2020, el carrer del Consell de Cent es va despertar parcialment de color groc. L’ajuntament, per boca de l’alcaldessa Ada Colau, ja havia avisat el 25 d’abril: la desescalada del confinament no havia de passar per la tornada massiva del cotxe a les aleshores desertes vies de Barcelona. L’ocasió la pintaven calba. La necessitat d’aconseguir distàncies de seguretat entre vianants i l’imperatiu d’arribar a una mobilitat que no passés per atapeir el transport públic era l’oportunitat perfecta per accelerar la descontaminació de la ciutat i humanitzar-la. Més quilòmetres de carril de bicicleta, menys carrils per al cotxe i més per al vianant. Poc després, al juny, es va haver de fer espai a les voreres per a les terrasses de bars i restaurants. L’interior estava vetat. Pintura, blocs de formigó, pilons i barreres New Jersey. I així els barcelonins van descobrir què era l’urbanisme tàctic i se’n van fer experts.
D’això ja fa un any. En aquest temps s’han sumat uns 30.000 metres quadrats de passeig per als vianants (després de Consell de Cent, es van pintar Girona, Rocafort, la ronda de la Universitat i Pelai) i 29 quilòmetres al ciclista; tot, espai robat al trànsit rodat. En aquest temps, també s’han denunciat els blocs de formigó per perillosos, de moment sense gaire èxit malgrat la mort d’un motorista. I en aquest temps, a més, les discussions sobre l’encert o desencert de les actuacions han estat a l’altura dels grans i cíclics debats d’aquesta ciutat, com en el seu moment ho van ser el mitjó de Tàpies, les escultures de Subirachs per a la Sagrada Família o el molt arquitectònic tema de les places dures. No es discuteix, o es discuteix poc, la utilitat de l’urbanisme tàctic (permet actuacions ràpides i testejar el resultat abans de la construcció definitiva), però la seva estètica, o la manca d’ella, ha fet que se’n parlés molt.
Prova pilot
Són majoria els que consideren que és un error que a la Barcelona del disseny i de l’arquitectura s’hagi optat pel lletgisme. I molts els que opinen que podria haverse fet molt millor. Tampoc agrada el color groc –batejat groc Colau pels seus detractors–, massa agressiu. Fins i tot la mateixa alcaldessa ha qualificat en diverses ocasions de «lletjos» els blocs de formigó i les barreres New Jersey.
La regidora també ha assegurat reiteradament que es milloraria l’aspecte d’aquests elements en espera de l’arribada de l’urbanisme definitiu. I en això es troba el consistori. D’entrada, en l’actuació del carrer de Pelai, l’última realitzada, ja s’han fet alguns canvis. El groc Colau de Consell de Cent i Girona s’ha substituït per un verd més càlid; i les franges dibuixades, per un disseny que evoca el molt barceloní panot, com ja es va fer a Rocafort, que llueix de blau. I de sortida, s’espera ben aviat l’eliminació de les New Jersey i les pilones que delimiten i marquen les terrasses de restauració a tota la ciutat. El calendari es donarà a conèixer abans de l’estiu, igual que el prototip de tarima en el qual s’ubicaran les cadires i taules de bars i restaurants. «Plantejarem models diferents per ubicar en cantonades, en carrers estrets o en carrers on hem guanyat espai a la calçada. Intervindrem en tots els carrers de Barcelona on hem fet ampliació de terrasses». Paraula de Janet Sanz, regidora d’Urbanisme. També hi ha compromís estètic: «En els pròxims mesos anirem veient com desapareixen bona part de les New Jersey i com hi comença a haver un altre tipus de mobiliari, que serà definitiu i evidentment bonic». L’erradicació total s’espera per al primer trimestre del 2022.
Disseny pactat
El disseny s’està fent amb ajuda de les escoles del sector i la col·laboració del Gremi de Restauració de Barcelona. I amb proves pilot per detectar errors, com la realitzada el desembre a la cantonada muntanya-Llobregat dels carrers de València i Casanova. Una tarima de fusta amb espai per a quatre taules ampliava la vorera, eliminava el desnivell amb la calçada i embellia l’espai. Però no va acabar de funcionar. No era prou resistent a les inclemències meteorològiques i humanes. El gremi espera el canvi amb ganes: les tarimes «seran un element més harmònic amb el paisatge urbà, més agradable a la vista», assegura el seu director Roger Pallarols. També destaca la seva «vocació de permanència» i la «comoditat» que suposarà que te
A l’estiu ja no hi seran els elements més discutits i n’hi haurà altres de més amables
rrassa i vorera siguin un continu. Tot i que l’entitat no renega de les New Jersey: «La seva aparició va ser positiva per al sector i la seva substitució per tarimes ho serà encara més», afirma Pallarols. Per entendre-ho cal retrocedir un any, quan el consum només era permès a l’exterior i amb només un 50% d’aforament. Amb terrasses de quatre taules, a la majoria de la ciutat, els comptes no sortien. Hi va haver ampliació exprés i baixada a la calçada: «Les New Jersey han permès subsistir a milers d’establiments: 3.500 ampliacions, gairebé 10.000 taules noves», assegura el director del gremi.
Estacionament d’urgència
De manera que el 2022 desapareixeran les New Jersey i les pilones, i el paisatge urbà serà més amable, però ningú dubta que la calçada reconvertida en vorera dels carrers del Consell de Cent, Girona i Rocafort seguirà acollint cotxes. Allà hi apareixen, a primera hora del matí, els que la utilitzen com a estacionament ràpid per deixar els nens a l’escola. S’emporten la palma els progenitors dels alumnes de l’Escola
Les barreres New Jersey han permès subsistir a milers de bars i restaurants
Pérez Iborra i de l’Institut Jaume Balmes, al carrer del Consell de Cent. No deixen un pam de groc sense ocupar. A qualsevol hora del dia actuen els que veuen al carril ara per als vianants una magnífica zona de càrrega i descàrrega, ja sigui per a les maletes del cap de setmana, recollir o deixar un paquet o retirar la runa de l’obra de torn.
Tot i que la infracció té data de caducitat. Tant Consell de Cent com Rocafort i Girona formen part de la superilla de l’Eixample a punt de posar en marxa. Vint-iun eixos verds amb les seves corresponents places octogonals la pacificació de les quals no serà total però gairebé, de manera que trencar la norma i parar el cotxe no serà tan fàcil. Les obres començaran la pròxima primavera, i el mobiliari, sortit de concurs, serà «bonic», assegura l’ajuntament. La primera actuació serà, naturalment, a Consell de Cent, el carrer que va debutar amb el groc Colau fa un any, i una de les primeres vies de Barcelona que va comptar amb un carril bici.