Una gran comèdia no només per a ‘gamers’
Apple TV+ acaba d’estrenar la segona temporada de ‘Mythic Quest’, comèdia laboral que s’ha anat guanyant el favor d’espectadors i crítics. Parlem amb dos dels seus creadors i els seus actors principals.
Si riure és una cosa tan vital, ¿per què tan sovint la comèdia es considera una cosa tan poc important? Megan Ganz, cocreadora de la telecomèdia de culte creixent Mythic Quest (Apple TV+), té la seva teoria sobre això: «A la gent li agrada veure’s com herois i veure les seves vides com autèntiques tragèdies», explica per videotrucada. «Massa sovint, desconnectem de com de còmica és la vida i com de tontos som de vegades. Jo, com a amant de la comèdia, connecto amb aquest aspecte sense problema. Sé que a la vida hi haurà moments en què em sentiré heroica i altres que em faran semblar el pitjor. Això és una vida ben viscuda, crec».
Qualsevol espai de convivència laboral és terreny fèrtil per a moments que facin sentir ridículs uns o d’altres. Ho sap prou bé Rob McElhenney, creador i actor de la mítica Colgados en Filadelfia i després Mythic Quest, que tant de bo duri tant com aquella (16 anys de moment): «Entre les nostres referències hi havia la versió britànica de The office, Cheers, Juzgado de guardia,
Rockefeller Plaza... Sempre he trobat fascinant aquesta classe de comèdia: moltes persones atrapades en un mateix lloc, havent d’aguantar-se les unes a les altres».
Egomaníac creador del joc
En el cas de Mythic Quest, ens endinsem en les oficines de la companyia MQ Studios, marca del videojoc de rol multijugador en línia més famós de la història, que dona nom a la sèrie. A partir de la segona temporada, estrenada aquest divendres passat, l’equip està coliderat per Ian Grimm (Rob McElhenney), egomaníac creador del joc, i Poppy Li (Charlotte Nicdao), programadora en cap igual de narcisista, fins i tot més. «A moltes sèries, quan hi apareix un personatge com Ian, esperes que li doni la rèplica un altre d’amable i generós, però Poppy és una persona tan tòxica com ell», explica Nicdao sense deixar de somriure.
¿Qui els ha d’aguantar? Doncs, per exemple, el productor executiu David Brittlesbee (David Hornsby), massa dubitatiu i sensible per al seu càrrec; el cap de monetització Brad Bakshi (Danny Pudi, ex Community), un sociòpata que troba una aliada en la seva nova assistenta Jo (brillant Jessie Ennis), segons Pudi «igual de despietada que Brad», i el guionista en cap C. W. Longbottom (el gran F. Murray Abraham), escriptor de ciènciaficció guardonat el 1973 amb el prestigiós Nebula, guardó que s’obstina a ensenyar a tothom. «Aquest personatge –recorda el guanyador de l’Oscar per Amadeus– s’assembla a altres que he fet en el passat: l’homosexual exuberant d’El Ritz i Bottom a El somni d’una nit d’estiu. Gent amb ganes de viure, de disfrutar de la feina i del món al seu voltant».
I no podem oblidar les dues testadores de videojocs, la Rachel (Ashly Burch) i la Dana
La versió britànica de ‘The office’, ‘Cheers’ i ‘Juzgado de guardia’ figuren entre les referències
(Imani Hakim), cor bategant i emocionant de la sèrie: «M’encanten els nostres personatges –diu Burch–. És fantàstic que en una sèrie plena de gent ridícula, nosaltres puguem ser una excepció dolça i sincera; dues persones que es preocupen tant l’una per l’altra».
En aquesta temporada, a més de saber com se les enginya l’equip per fer front a una altra expansió de contingut, aprendrem sobre el passat de C.W. Longbottom. Mythic Quest ja ha regalat grans episodis autònoms: recordem aquesta obra mestra anomenada Muerte silenciosay oscura, relat de l’auge i caiguda d’una parella i un videojoc a través dels noranta i dosmils, i l’episodi-frontissa pandèmic Everlight, narrat per l’Anthony Hopkins en persona, qui segons McElhenney va acceptar la feina «en una hora». La nova joia autònoma és Backstory, tornada al passat de C. W. Longbottom amb la connivència de William Hurt. «Si calia elegir un personatge per a un episodi de flashback, aquest havia de ser C. W., per ser el de més passat i de passat més complicat. Amb aquest capítol juguem, de nou, a subvertir les expectatives dels espectadors».
Saber poc de videojocs no és impediment per disfrutar de Mythic Quest: els seus personatges són totalment reconeixibles; els seus conflictes, fàcils d’entendre. Per desgràcia, la del videojoc no és l’única indústria en la qual les dones han de treballar el doble per cobrar menys. Com tantes altres comèdies, Mythic
Quest aborda des de la lleugeresa els temes més greus del moment, i com tantes altres comèdies també, sobretot dels últims anys, es permet algun dolorós canvi de to. Citem, de nou, l’episodi Muerte silenciosa y oscura. I insisteixo una altra vegada: Mort silenciosa i fosca.
Saber poc de videojocs no és impediment per disfrutar de les seves risibles situacions