Un Barça feble davant els grans
Només un punt de 12 ha obtingut l’onze de Koeman davant els seus rivals pel títol. La insuficiència blaugrana ha sigut una constant tota la temporada, amb l’excepció de la final de Copa.
Una victòria en un partit crucial, a la final de Copa, que no és poc. I punt. El Barça no ha arribat a un nivell prou alt per competir amb els rivals més forts que han aparegut durant la temporada; rivals que, en el pla teòric, són tan potents com ell. La realitat ha demostrat que no ha sigut així, que el Barça no ha donat la talla. La pràctica ha revelat que l’equip blaugrana no ha pogut contra els grans. I, no obstant, compta amb opcions de ser campió a tres jornades del final.
La gran victòria sobre la Juventus (0-2) va ser un miratge –van faltar Cristiano, De Ligt i Chiellini a les files bianconeri–, una heroïcitat accidental, com es va demostrar posteriorment. No només quan la Juve va tornar la visita, aquesta sí decisiva, amb el primer lloc del grup en joc, sinó d’acord amb els resultats que va obtenir el Barça. Aquella vergonyosa derrota (0-3) va abocar l’equip de Koeman a un duel amb el PSG que ni es va maquillar amb l’empat de la tornada. A la primera eliminatòria, l’equip va acabar al carrer, cosa que no passava des del 2007 contra el Liverpool.
Símptomes de debilitat
Mentrestant, el Barça ha obtingut un punt dels sis amb l’Atlètic i zero de sis amb el Madrid. En un hipotètic empat a punts final, l’equip queda descartat del títol. Sent simptomàtica la debilitat certificada enfront dels màxims rivals, no ho és menys que el Barça només hagi sumat un punt amb el Cadis, per exemple, i que empatés amb l’Alabès i l’Eibar, que és el cuer, a casa.
Més punyent, per recent i per rellevant, ha sigut la derrota contra el Granada (1-2), que fa deu dies brindava la gran oportunitat al Barça d’ascendir al lideratge. Ensopegades que no són imputables a una hipotètica superioritat del rival, sinó al demèrit propi d’un equip en reconstrucció que ha substituït veterans (Rakitic, Suárez, Vidal) per joves (Pedri, Mingueza, Araujo, Ilaix Moriba) que jugaven en Segona A (Pedri) i Segona B (els altres) la temporada passada.
Nucli de confiança
Aquesta renovació de la plantilla ha desembocat, amb els mesos, en la construcció d’un equip determinat, gairebé invariable. Koeman ha reduït la nòmina de jugadors de confiança. Des del 3 de març (14 partits), només hi ha hagut 16 futbolistes que hagin sigut titulars, tot i que alguns ho van ser de manera simbòlica, com Araujo, Umtiti i Sergi Roberto (dues vegades) i Ilaix Moriba (una). La rotació no existeix, tampoc en les substitucions, delimitades a aquests noms. Fitxatges com Miralem Pjanic (va costar 60 milions més 5 en variables) només ha disputat 12 minuts en els últims dos mesos.
El Barça només ha guanyat 11 dels 18 partits jugats a casa i ha obtingut més victòries a fora (12) que al Camp Nou. El factor públic tampoc es justifica per explicar la sagnia de punts que s’han escapat de Barcelona. És comú per a tothom.