«Les xarxes socials són un espai de xantatge emocional»
Sociòloga experta en innovació social digital, participa en el cicle ‘Tecnologies emergents i desigualtat’, que organitzen l’Observatori Social de la Fundació La Caixa i la Universitat Politècnica de Catalunya. En aquesta sessió, Arroyo i Renata Ávila, que ha sigut membre de l’equip legal de Wikileaks, dialogaran sobre seguretat, dret a la informació i sobreexposició digital. — L’alcaldessa de Barcelona va deixar el seu compte de Twitter amb un milió de seguidors perquè el considera deshumanitzador.
— És habitual sortir d’una xarxa social, sobretot quan hi ha experiències d’odi, assetjament, abús... És un patró que es veu més en dones, persones racialitzades i LGTBI perquè la xarxa no és igual de segura per a tothom. Però crec que no es tracta tant d’aquesta plataforma en concret, sinó de les exigències i expectatives que es generen al voltant del món digital.
— La congressista nord-americana Alexandra Ocasio-Cortez va tancar Facebook, però no va dir que fos perquè li preocupessin les seves dades.
— Si li preocupessin no seria a altres xarxes com Twitch o Twitter. Després de l’escàndol de Cambridge Analytica i l’estrena d’El dilema
de les xarxes socials, molta gent va esborrar el seu compte de Facebook o es va desinstal·lar les aplicacions del mòbil. Però la preocupació no hauria de ser tant que es recullin les nostres dades com les decisions que puguin prendre per nosaltres partint de les dades que subministrem.
— Vegem alguns resultats de l’estudi de l’analista de xarxes David Álvarez sobre l’activitat al mes d’abril de 357 comptes de Twitter de periodistes. Primer resultat: entre els 10 periodistes amb més seguidors hi ha 5 homes i 5 dones.
— Em sorprèn positivament. Pensava que la dada masculina seria més alta.
— Els 10 periodistes amb més tuits propis són 6 homes i 4 dones.
— Això vol dir que no retuitegen, sinó que difonen el seu propi contingut. No em sorprèn.
— En canvi, entre els 10 periodistes més retuitejats hi ha 9 homes i només 1 dona.
— És gravíssim, però tampoc em sorprèn. Crec que reflecteix molt bé que, en comptes de retuitejar idees, retuitegem persones i que la idea no té el mateix valor segons qui la digui.
— I finalment: entre els 10 periodistes amb millor mitjana de retuits per tuit publicat hi ha 10 homes i cap dona.
— És molt revelador. Però es tracta només d’una mirada quantitativa; seria interessant estudiar el to dels tuits que aconsegueixen més retuits. Al final, qui aconsegueix més retuits és el més extrem i el que toca més l’emoció. Les xarxes són permissives amb l’odi i la polarització perquè això els dona diners.
— Llavors, ¿els homes tuitegen missatges més extrems?
— Les xarxes premien la comunicació simple, directa i contundent. I això, sense ànim de generalitzar, probablement té a veure amb un estil de comunicar masculí, que poden fer tant homes com dones. Aquests resultats són una combinació de rols, d’agenda i d’estereotips socials.
— Malgrat l’avenç tecnològic, seguim sentint més la veu masculina, com a la Grècia Antiga.
— Les figures masculines sempre han estat presents a l’espai públic i se’ls ha exigit que tinguin opinions formades i les expressin sense mostrar dubtes. A més a més, acostumen a ser menys blanc de crítiques. Aquest tipus de resposta més impulsiva té premi a les xarxes.
— La ira, la supèrbia, l’enveja... ¿Les empreses tenen al cap els pecats capitals a l’hora de dissenyar les xarxes o són els humans que impregnem la tecnologia amb els nostres defectes?
—Podem fer una aproximació naïf i dir que les xarxes van començar sent un espai multicultural per interconnectar amb el món i que els pecats capitals humans van corrompre el seu ús.
— No sembla convèncer-la.
— No, perquè si analitzem el que és l’economia de l’atenció, veiem que aquestes xarxes es dissenyen amb el que se sap que enganxa les persones. El fundador de Linkedin va dir que una xarxa social tindria èxit en la mesura que pogués palanquejar-se, precisament, en algun dels pecats capitals.
— Vaja...
— Les xarxes socials són un espai de xantatge emocional, estan dissenyades per tocar la nostra emoció. Estem desconcertats per tones d’informació i perquè alguna cosa ens cridi l’atenció ha d’emocionar-nos profundament. És una carrera per captar la nostra atenció. ¿I què capta més la nostra atenció? La ira és l’emoció que ens mobilitza més i ens fa actuar d’una manera més impulsiva.
— Adolescents i joves, a qui suposàvem enganxats a les pantalles, són els que més han reclamat la presencialitat durant la pandèmia.
— Partíem d’un prejudici equivocat. Pensàvem que els joves eren els més preparats per passar un confinament perquè serien més feliços tancats a la seva habitació i penjats d’Instagram que anant a l’escola i resulta que no.
— ¿Ja era així abans de la Covid?
— Sí. Quan vaig escriure Tu no ets
la teva selfie (2020), els joves ja em deien que no canviarien quedar amb una amiga o compartir un cafè per la pantalla.
— Els joves ens han recordat insistentment la necessitat humana de contacte.
— I coses més essencials: ésser, pertànyer, tenir rituals comuns... Aquests elements són els que generen confiança i creen vincles, que és el que al final determina la cohesió social de les comunitats humanes. I això es construeix en l’etapa de la joventut.
«Es premia la comunicació simple, directa i contundent, un estil masculí» «La ira és l’emoció que ens mobilitza més i ens fa actuar impulsivament» «Els joves no canviarien quedar amb les amistats per la pantalla»