Matemàtiques contra el crim
Els Mossos d’Esquadra canviaran de model d’actuació a Barcelona. Treballaran a partir de ‘mapes de calor’, que els assenyalen els punts calents de robatoris i furts, i saturaran d’unitats uniformades les zones indicades.
Aixecat el toc de queda, Barcelona es prepara per a un estiu al més normal possible. Una ciutat reanimada, amb turistes i bars oberts. També amb un repunt de les denúncies per furts, robatoris violents, baralles nocturnes o agressions sexuals que les restriccions sanitàries havien fet caure fins a marges històrics. Als Mossos d’Esquadra no els fa perdre el son l’auge dels botellons però sí evitar que el despertar de la delinqüència no faci tornar la ciutat a l’estiu del 2019. Comandaments com la intendenta Sílvia Cata, coordinadora de Seguretat Ciutadana, o l’intendent Joan Carles Granja, responsable de la Divisió d’Investigació Criminal a Barcelona, asseguren haver invertit aquests últims 14 mesos a reformular el model d’actuació policial: cadascun dels 10 districtes de la capital catalana disposa ara d’un mapa de
calor setmanal de l’activitat criminal. El full detalla quins punts de la seva àrea concentren els delictes i a quines hores es perpetren. Les ordres són aprofitar aquest treball d’intel·ligència per evitar que es produeixin saturant d’unitats uniformades dels Mossos i la Guàrdia Urbana els llocs assenyalats amb vermell. És part de l’aprenentatge del 2019.
L’estiu anterior a la pandèmia no va ser bo. En realitat, va ser el pitjor. Els robatoris violents van augmentar d’un 30% i van consolidar una tendència alarmant iniciada el 2016, amb un increment acumulat de gairebé el 60%. La capital catalana a més va ser l’escenari d’un repunt dels homicidis de què tampoc constaven precedents, amb més d’una desena de víctimes mortals amuntegades abans que arribés la tardor. Aquesta era una ciutat que rebia més turistes que cap altra –uns 30 milions a l’any– i que les hordes de carteristes internacionals visitaven salivant pel tiberi. Aquest sostre delinqüencial és el que els Mossos han pres de referència. Per si de cas.
Un any a boxs
Els intendents Cata i Granja expliquen a aquest diari que el que va passar l’estiu previ al coronavirus és que els lladres es van creure impunes. O que els ciutadans van pensar que ho eren. Les ordres judicials de presó preventiva confirmaven que tots dos tenien motius per pensar-ho: només un de cada deu carteristes violents ingressava a la presó abans del judici. El juny del 2020 va arrencar el Pla
Tremall contra la multireincidència, «una forma de treballar que persegueix que les persones que fan del delicte la seva forma de vida deixin de ser desconeguts i que, en conseqüència, augmenti la xifra de mesures de presó preventiva», segons ho va definir Carles Anfruns, excomissari de la capital catalana. La nova comissària de la ciutat, Marta Fernández, la primera dona que ocupa aquest càrrec i amb un passat en la investigació criminal, té intenció de seguir el camí iniciat amb Anfruns. En el Tremall hi ha la llavor de la nova manera de treballar dels agents dels Mossos basada en els
mapes de calor delinqüencials. Du
El pla contra la multireincidència va fer que els robatoris violents baixessin un 60%
El canvi de model pretén prevenir una onada delinqüencial com la del 2019
rant l’any passat, el Tremall, amb la pandèmia pel mig, va provocar que els robatoris violents caiguessin un 60% i que els furts ho fessin un 30%. També va aconseguir que es doblés la presó preventiva. Destinar investigadors a recollir informació sobre cadascun dels perfils dels reincidents va permetre crear fitxes de cada delinqüent habitual i millorar els atestats de cada delicte. Els fiscals i els jutges ara saben qui és l’arrestat que tenen davant: si ataca cada nit o si fa mal les seves víctimes per treure’ls la cartera.
Els ‘mapes de calor’
Aquest sistema de treball, basat en la millora de la informació que va inaugurar el Tremall i que va servir per fer augmentar les penes de reclusió, també està en el centre del canvi d’un model policial: més «intel·ligència» i menys «patrullatge dinàmic», afirmen Cata i Granja. «El ciutadà no vol veure cotxes patrulla passant pel carrer», explica la intendenta, «vol veure policies anant a peu». Per respondre a aquesta demanda, i davant la impossibilitat de posar un agent a cada cantonada, s’utilitzen els mapes de calor per decidir on situar les peces.
Cadascuna de les deu comissaries de la ciutat tenen mapes setmanals dels principals delictes que pateix la ciutat: robatoris amb violència i intimidació, furts, robatoris amb força de vehicles, robatoris amb força d’establiments comercials i robatoris amb força de domicilis. Això significa que, gràcies a l’explotació de l’historial dels delictes que hi ha a Barcelona i al treball de camp dels agents que identifiquen i detenen sobre el terreny, cada responsable de districte coneix quins delictes abunden a cada zona, a quina franja horària es produeixen i quins delinqüents habituals acostumen a perpetrar-los. Amb aquesta informació, i en col·laboració amb la Guàrdia Urbana, els caps escampen unitats dels dos cossos policials. «D’uniforme», insisteix Cata, perquè «tranquil·litzen el ciutadà» i perquè serveixen per «dissuadir el delinqüent». És un canvi de model que mira d’anticipar una onada delinqüencial com la que va arrossegar la ciutat el 2019.
Rècord d’escapats arrestats
Les restriccions sanitàries no només han donat als cossos de seguretat un baló d’oxigen per reformular-se sinó també una oportunitat única per netejar les seves bases de dades d’ordres de detenció pendents. Des que es va activar el primer estat d’alarma, el 14 de març del 2020, i fins aquest 9 de maig del 2021, els Mossos han localitzat 614 persones sobre qui pesava una ordre de detenció policial i 2.930 persones sobre qui hi havia una ordre de detenció judicial. Al tractar-se, majoritàriament, de ciutadans poc donats a respectar la llei tampoc han complert amb prohibicions com les del toc de queda i han quedat més exposats que mai al control policial. També ha crescut la proporció de delinqüents arrestats in fraganti o minuts després d’haver comès un delicte, ja que amb el carrer més buit els ha resultat més difícil amagar-se. Les dues dades, els arrestats escapats de la justícia i el percentatge de capturats in fraganti, segons l’intendent Granja, estan molt per sobre de la d’altres anys.