Les ordres d’allunyament assetgen els multireincidents
Mossos, fiscalia i jutges confien en les prohibicions cautelars per acabar amb la impunitat de delictes que no impliquen l’ingrés a presó Diverses sentències demostren l’eficàcia de la mesura
Els Mossos d’Esquadra, la fiscalia i els jutges confien cada vegada més en la utilitat de les ordres d’allunyament per evitar una onada de delinqüència com la que va patir la ciutat de Barcelona els anys anteriors a la pandèmia i, en especial, l’estiu del 2019. Va quedar clar en l’últim estiu amb turistes que, darrere del repunt de furts i, sobretot, de robatoris violents, hi havia un grup d’uns 200 delinqüents molt actius. També que el ritme judicial els feia sentir gairebé impunes perquè, sense mesures cautelars, tornaven al carrer després de cada detenció, ja que els judicis tardaven massa a celebrar-se.
La policia catalana va activar el 2020 el Pla Tremall per contenir el fenomen de la multireincidència, la funció essencial del qual és millorar els atestats policials perquè, cada vegada que els sospitosos habituals passin a disposició judicial després d’una de les seves moltes detencions, el jutge de guàrdia sàpiga exactament qui té davant. Els Mossos d’Esquadra aporten una fitxa policial de cada reincident que aclareix si ha sigut arrestat moltes vegades o condemnat, si danya les seves víctimes, si aquestes són vulnerables i si actua en grup. Amb aquesta informació, les penes de presó preventives s’han doblat en un any. Dos de cada 10 lladres violents ingressen a la presó abans del judici. No obstant, aquesta reclusió cautelar suposa una privació molt dura que els jutges només ordenen per als casos més extrems. ¿Què fer amb la resta?
Les ordres d’allunyament cautelars s’han dictat històricament per a violadors i maltractadors masclistes. Són una mesura que conjuga la necessitat de no atemptar dràsticament contra els drets d’un sospitós –encara no condemnat– amb la de protegir les seves víctimes, que tenen por de patir nous atacs. En el passat, l’aplicació d’aquestes ordres per delictes contra el patrimoni, com furts i robatoris violents, es limitava a lladres que actuaven al metro. Actualment, segons fonts policials i judicials consultades, es considera també una mesura efectiva per combatre la reincidència en altres escenaris.
Vestits a mida
Hi ha ordres d’allunyament que són gairebé vestits a mida. Aquí n’hi ha uns exemples. El desembre del 2020, el Jutjat d’Instrucció número 21 va prohibir a un jove de 18 anys de Badalona sense antecedents penals posar els peus a Barcelona. Va ser arrestat per entrar en un cotxe en marxa –que havia parat un instant perquè en baixés una acompanyanta–, agafar pel coll el conductor, colpejar-lo a l’abdomen i robar-li el mòbil. En els últims mesos, ja havia sigut arrestat vuit vegades per robatoris violents o furts. El jutge va creure excessiu ficar-lo a la presó, però amb la informació policial a la mà va veure també clar que deixar-lo lliure significava acceptar que tornaria a actuar. Tenint en compte que no residia, treballava ni tenia família a Barcelona, li va prohibir tornar a la capital catalana. Si se salta l’ordre, el togat sospesarà ficar-lo a la presó.
«Interessen aquestes ordres perquè, si funcionen, aconseguim allunyar els delinqüents, i si no, s’exposen a ser jutjats per desobediència», raona Joan Carles Granja, intendent dels Mossos a Barcelona, que les defensa com un recurs útil per estrènyer el setge sobre els reincidents. Formen part del nou model policial que la ciutat ha adoptat després de la pandèmia, basat en una millora de la informació –que també ha fet possible una eina com els mapes de ca
lor delinqüencial avançats per aquest diari que s’utilitzen per ubicar les patrulles uniformades– i en una coordinació més eficient amb jutges i fiscals.
El febrer del 2021, el jutjat número 16 va decretar que un home que havia robat l’últim mes a cinc botigues de telefonia mòbil (a Pelai, Lepant, Manso i rambla de Catalunya) no pot entrar en cap negoci d’aquests dispositius mentre duri la instrucció dels delictes. El desembre del 2019, el jutjat número 6 va processar un lladre de cotxes que en dos mesos havia destrossat les finestretes de set vehicles per robar estris que els seus amos havien deixat dins i va acordar, ja que tots els cotxes eren en aparcaments públics de Nou Barris, prohibir-li tornar a accedir a un pàrquing d’aquest districte.
La fiscal Mercedes de la Peña defensa la mesura però recorda que s’aplica tenint en compte «el principi de proporcionalitat perquè es limita la capacitat de deambular» i que no es pot dictar de forma generalitzada, sinó que ha de ser concreta. No obstant, precisa, no sempre els jutges atenen els seus requeriments i per això la necessitat que les restriccions siguin «clares» i «justificades». «Al metro aquestes ordres funcionen bé perquè és un espai delimitat i hi ha transports alternatius», afirma.
El jutge de Barcelona Francisco González Maíllo, que en va dictar una contra un grup de lladres que actuaven en aparcaments públics, afirma que, com a mesures cautelars, encara no són tan habituals perquè fins ara han sigut més freqüents les ordres d’allunyament que s’inclouen en les condemnes. I recorda que aquestes decisions es prenen per protegir les víctimes, que són els clients que utilitzen aparcaments públics. El mateix raonament que promou les ordres contra violadors i maltractadors masclistes. Aval del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem va tancar en una sentència del 2018 la polèmica sobre l’aplicació de les ordres d’allunyament. Va unificar criteris i va confirmar la pena imposada a un lladre que «treballava» al metro de Barcelona i al qual se li va prohibir trepitjar el tren suburbà per «ajustada a la legalitat». Aquesta sentència en recollia una anterior que detallava que «la prohibició d’acudir a determinats llocs es justifica en l’assegurament de la concòrdia social i en l’evitació de possibles futurs mals addicionals» que es poguessin derivar de «la coincidència dels perjudicats amb l’autor del delicte».
La mesura ha «d’estar prou justificada per les característiques del cas, sense que sigui procedent la seva aplicació automàtica o mecànica només justificada en la gravetat de la pena».