La justícia exonera els alts caps policials per les càrregues de l’1-O
Els jutges no troben indicis que es donés una ordre d’actuar «amb violència»
L’Audiència de Barcelona descarta investigar alts caps de la Policia Nacional per les càrregues de l’1-O a Catalunya. Entén que «no hi ha cap indici» d’una instrucció concreta d’actuar «amb contundència» contra els votants del referèndum unilateral, ni tampoc d’«utilitzar més violència que la imprescindible» per impedir-ho, ni que plasmés «un modus operandi que respongués a l’esmentat patró». Així ho sosté la Secció Tercera en una interlocutòria en la qual desestima el recurs de les acusacions contra la decisió del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, que investiga el cas, de no citar com imputats comandaments policials.
Les acusacions, entre les quals hi ha la Generalitat, van sol·licitar la citació com a imputats del cap superior de la Policia Nacional a Catalunya l’1 d’octubre del 2017, el cap de la Brigada Provincial d’Informació a Catalunya, el comissari de la Unitat Central de la comissaria General d’Informació del cos, i el cap de les Unitats d’Intervenció de la Policia, conegut com
Marte en el dispositiu policial. El jutge d’instrucció va rebutjar, l’1 d’abril de l’any passat, la pràctica d’aquests interrogatoris i ara l’Audiència de Barcelona ha ratificat aquesta resolució.
El tribunal considera que no hi ha indicis de criminalitat contra ells al no haver trobat «cap dada que permeti afirmar, ni tan sols indiciàriament, l’existència d’un dispositiu policial dissenyat expressament per impedir l’exercici de drets, més enllà del fet de votar que constituïa l’objecte del mandat judicial, ni per imputar lesions causades als ciutadans als comandaments superiors».
La investigació continua
No obstant, l’Audiència reconeix que «hi va haver casos d’extralimitació de la força per agents policials, d’ús de violència innecessària i desproporcionada, que haurà de valorar-se en cada col·legi electoral i en cada cas», per la qual cosa insta a continuar investigant en peces separades per examinar-ho.
Al seu entendre, hi va haver «agents concrets que van lesionar els ciutadans» i no descarta «una possible responsabilitat d’algun cap de grup o operatiu, bé com a autor o bé com a partícip en l’acció d’un altre –del seu subordinat– que hagués presenciat personalment» l’esmentada violència.
El tribunal remarca que les acusacions «només al·leguen que els superiors no van donar instrucció ni ordre que cessessin» les càrregues, una cosa que tampoc van fer ni el ministre de l’Interior ni el secretari d’Estat de Seguretat en aquell moment i, en canvi, «ningú demana la seva imputació». Els magistrats rebutgen que la Policia
Nacional tingués l’1-O «una instrucció concreta d’actuar amb contundència i violència», per la qual cosa, al seu entendre, «no hi ha responsabilitat dels comandaments superiors que no van ser als col·legis electorals».
«No hi ha elements que permetin atribuir ni imputar jurídicament els resultats lesius dels ciutadans als responsables superiors del dispositiu policial», assevera en la seva resolució l’Audiència de Barcelona.
Els magistrats sí que reconeixen casos d’«extralimitació de la força» i apunten a comandaments intermedis