Josep Oliver és catedràtic d’Economia Aplicada (UAB) i codirector d’EuropeG. La sal de Sales

Quan la gent se’n va, més que testament hauria de deixar la seva recepta favorita. Potser hi hauria qui deixés en herència «fideus Yatekomo, minut i mig al micro» o un trist número de Glovo, però qui més qui menys li xivaria a la posteritat la seva picada d’ullet culinària: quan algú pròxim mor o marxa, no se n’ha anat del tot si sabem cuinar el seu hit. La recepta és un conjur i la marmita és la cassola on el seu record es fa aliment.

Passar a la posteritat no per una fortuna ni per un llibre, sinó per unes mandonguilles amb sípia o per la truita de patates infal·lible. Estic segur que Martí Sales hi està d’acord perquè, de cap altra manera, no hauria firmat Aliment

(Club Editor), que utilitza la cuina per parlar de l’amor i la llegenda per atrapar la realitat. Un d’aquells llibres que eixampla la vida, que fa del món un lloc més habitable, que ens permet repensar-lo amb un pessic de sal, que ens el retorna en colors i olors més vius. Més ara, que tornarem a sopar a fora i a convidar a sopar a dins.

Sales comença preguntant-se què menjàvem per Sant Esteve, abans que s’inventessin els canelons. I, d’aquí, a com es genera l’arc de Sant Martí o com funciona l’ala d’una mosca. La seva curiositat em recorda aquell llibre de Tomi Ungerer, Así es la vida, en el qual dona resposta a preguntes de nens: ¿què es guanya quan es guanya una guerra? ¿Pot tenir avantatges ser pobre? ¿Es pot morir d’amor? ¿És interessant morir-se?

Sales contesta amb contes preciosos, amb records de speed

llaunes de sis, amb poemes sobre l’important. Amb receptes: «Més bosc, més fum, més cassola. Sabors de quan els ocells tenien dents».

Ja deia Cunqueiro que l’escriptura ha de fer olor de pa, « pan recién horneado». Fa olor d’això l’Aliment de Sales que, a més, acaba de traduir al català la novel·la Aquesta puta tan distingida, de Juan Marsé. Per cert, quan va guanyar el Cervantes, li van demanar que diposités el seu llegat a la càpsula número 1.533 de la Caixa de les Lletres, que no s’obrirà fins al 21 d’abril del 2029. ¿Sabeu què hi va posar? «El secret de l’escalivada i altres coses no tan importants».

ni