El moviment 15-M, 10 anys després
Fa 10 anys que va néixer a les places de les principals ciutats espanyoles el moviment dels indignats, un esclat social contra les conseqüències de la crisi financera del 2008 que ha sigut objecte de nombroses reflexions en forma de llibre
Stéphane Hessel (Destino, 2011)
Pablo Iglesias
(Editorial Popular, 2011) acudir al diari de camp de la investigadora Adriana Razquin Mangado, que aboca pamflets, transcripcions de vídeos, intervencions en assemblees, retalls de premsa i entrevistes en profunditat a Didáctica ciudadana (Editorial Universidad de Granada, 2018) mentre que Las voces del 15-M (Los panfletos del lince, juny 2011) ofereix una crònica rabent explicada per alguns dels seus protagonistes.
Els tres llibres de l’escriptor i politòleg Carlos Taibo –Nada será como antes (2011), El 15-M en sesenta preguntas (2011) i Que no se apague la luz (2012), tots a l’editorial Catarata– presenten una aproximació didàctica per explicar l’èxit de la revolta, les seves propostes i perspectives de futur. Per la seva banda, a Redes de indignación y esperanza (Alianza Ensayo, 2012) la mirada del sociòleg (i avui ministre) Manuel Castells es deté en el paper que internet i les xarxes socials van exercir en la creació d’espais d’autonomia als carrers –des de Tunísia fins a Madrid– per debatre projectes ciutadans al marge de qualsevol organització formal.
El present
La pregunta del milió ara és què ha quedat de tot allò. «De l’èxit en la mobilització dels indignats ningú en dubta. La discussió sobre l’èxit dels seus objectius, no obstant, es manté oberta». És la resposta de la sociòloga Cristina Monge, que, amb els seus col·legues de la Universitat de Saragossa José Ángel Bergua, Jaime Minguijón i David Pac, coordina a Tras la indignación (Gedisa, 2021) un cop d’ull al fenomen des del present. ¿Com ha afectat la política, què han fet els ajuntaments del canvi, com s’ha observat des de Llatinoamèrica? «Els indignats van complir el seu paper: van emetre els senyals perquè la fatiga de materials no afectés les barreres de seguretat de la democràcia», resumeix Monge.
La seva experiència personal com a militant és el que explica Francisco Jurado Gilabert, un dels fundadors de Democràcia Real Ja –germen del 15-M– a
Un caos bonito (Lengua de Trap, 2021) mentre que la historiadora Julia Ramírez-Blanco en fa a
15-M. El tiempo de las plazas (Alianza Editorial, 2021) una àmplia revisió en la qual suggereix veure les confluències entre activisme, utopia i art en un assaig que incorpora centenars d’imatges.
Pn