«Em preocupen les festes esbojarrades»

BARCELONA

Dissabte, a Barcelona es respirava un ambient de festivitat i l’inici d’una cosa ben estranya. Els veïns tiraven petards a les dotze de la nit i, des del balcó, aplaudíem i xiulàvem. Però, ¿a qui? ¿A l’estat d’alarma, per dirli adeu? Ha acabat el toc de queda i s’ha difós l’escàndol al carrer.

Diumenge vaig llegir a Twitter: «Quins nervis, d’aquí a sis dies venen els Reis» i vaig somriure, perquè tant de bo el final de l’estat d’alarma i el toc de queda estigués acompanyat d’una alegria pròpia de final d’any o fins i tot, de temps estival, però no, encara no és així. «Veig la llum, veig la llum», cridem ara, però aquest túnel ha d’anar acompanyat de calma i respecte per tots els mesos que hem passat. Una part de mi empatitza amb la bèstia humana i pensa que hem estat obeint durant massa temps i és comprensible que ara es vulgui tota mena de llibertat. Però em preocupa que la societat celebri el final de les restriccions d’una manera tan esbojarrada com s’ha vist en les imatges del Born o la Barceloneta. El que em fa més mal és que aquells que sortirem més malparats serem els protagonistes durant els pròxims dies, que no som d’altres que la joventut.

Com a jove i amant declarada de la festa i el desfasament convido a una festa segura i moderada. Volem que soni la música i vibrar com mai però, sisplau, procurem que la ressaca sigui lleu per al conjunt de la societat.

nestan cansades d’aguantar el pes que la societat incívica està posant sobre les seves espatlles. Llibertat, llibertat..., mentre uns criden aquestes paraules, entre rialles, còmodes a les seves llars o de festa als carrers, d’altres estan salvant les vides que ells estan posant en joc.

n