Landa passa a l’atac a la primera muntanya del Giro
El ciclista alabès, molt ofensiu, Bernal, Carthy i Vlasov van demostrar ahir que eren els quatre més forts en aquest inici de carrera.
El cotó no enganya i es taca davant qualsevol brossa de pols amagada. Les muntanyes ciclistes són com cotons. Ja pots portar la millor bici i córrer a l’equip més potent. Si les forces no són les esperades, les cames queden ennegrides per l’esforç i de seguida només s’aprecia la distància en un asfalt pel qual s’escapen els corredors més en forma. Igualment en aquest esport no hi ha lloc per als fanfarrons, per als que prometen guanyar i no compleixen. Si estàs fort de seguida es veuen les intencions i la realitat de les promeses realitzades, com les que va fer Mikel
Landa, un home a l’atac i un ciclista amb qui somiar.
Landa sempre s’ha sentit còmode al Giro. Molt més que al Tour i que a una Vuelta a la qual pot tornar aquest any. I li agrada
1. A. De Marchi (Ita/Isr) .... 13.50.44 h
2. J. Dombrowski (EUA) ........... a 22 s
3. Louis Vervaeke (Bel/Alp) ..... a 42 s
8. R. Evenepoel (Bel/Dec) ...a 1.28 m
15. Mikel Landa (Esp/Bah) ..a 1.49 m notar-se el líder de l’equip, del Bahrain, que treballa amb el cotó a la mà per veure la pols de la general, per moure la carrera i per descobrir qui està fort, qui pot seguir Landa i qui es queda, per pocs segons (Evenepoel, Bardet, Yates i Martín en van cedir 11), per una mica més (Nibali, Hindley i Soler se’n van deixar 34) o diuen adeu al somni de tornar a vestir de rosa, tal com va fer Almeida el 2020, i que va perdre 4.21 minuts amb el ciclista alabès.
I Landa ataca a tres quilòmetres de l’arribada de la quarta etapa, la primera de muntanya, sota un martiri d’aigua i fred, i descobreix que Egan Bernal és a Itàlia per guanyar i que un rus que lidera l’Astana, Aleksandr Vlasov, i el britànic John Carthy, tercer de la Vuelta 2020, tampoc menyspreen la lluita per la victòria final.
Gairebé li és igual que la fuga triomfi (victòria del nord-americà Joe Dombrowski i liderat per a l’italià Alessandro De Marchi). Landa, cotó en mà, és a Itàlia per complir el que va prometre de sortida: «¿Per què no ha de ser la meva primera victòria en una carrera gran?». Val a somiar.
n