Junts es desdiu i rebutja investir Aragonès sense coalició de Govern
> JxCat insisteix a reprendre la negociació d’un Executiu conjunt, però ERC només accepta parlar de la investidura Els comuns no veuen obstacles insalvables amb els republicans
On vaig dir blanc ara dic negre. I en van dos. Junts va confirmar ahir als negociadors d’ERC que no pensa facilitar la investidura de Pere Aragonès si és perquè conformi un Govern monocolor, i incompleix així no només el que ha expressat als mitjans de comunicació, sinó també el que va transmetre als republicans en una reunió el 7 d’abril. Aquest nou incompliment se suma al del pacte firmat entre les dues forces pel qual Esquerra garantia l’elecció de Laura Borràs com a presidenta del Parlament a canvi que els postconvergents fessin el mateix en la investidura d’Aragonès de finals de març. Una cosa que, com és notòria, no va passar. Així les coses, la repetició electoral s’obre com a escenari més que possible.
En un breu comunicat després de reunir-se per primera vegada després de l’envit d’ERC, Junts va insistir en l’aposta per un Govern entre partits independentistes, és a dir, per un pacte de legislatura. Fonts del partit puigdemontista van emetre, amb tot i com està sent habitual, missatges contradictoris. D’una banda, es negava que s’hagi comunicat a ERC que JxCat no donarà el recolzament precís per permetre el Govern republicà. Però, d’una altra, s’admetia que sí que s’havia traslladat en cert sentit aquest missatge, en el context d’una aposta per un Govern conjunt i un acord per als pròxims quatre anys.
Sense «credibilitat»
Les veus republicanes van ser molt més explícites: «Ens han negat els quatre vots. ¿Quina credibilitat els queda quan allò a què s’havien compromès s’ha esfumat?», va dir un alt càrrec del partit que amb prou feines podia dissimular el seu enorme enuig.
El clima de la reunió va ser tens. Així, per exemple, la diputada de Junts Míriam Nogueras va llançar missatges extraordinàriament crítics amb ERC. Els postconvergents semblen haver passat ja a l’ofensiva malgrat la mà que formalment va estendre la consellera i portaveu del Govern, Meritxell Budó. L’enuig puigdemontista és també monumental i dirigents territorials del partit afirmen sense embuts que, en la consulta interna anunciada per la direcció per definir la posició definitiva, optaran clarament per no facilitar els vots a Aragonès. Consideren que seria un mal negoci permetre un Govern amb un acord amb els comuns i on no hi fos JxCat. Això sí, en la reunió amb ERC, els negociadors de Junts ni tan sols van tenir en compte la consulta interna i ja van donar per fet el cop de porta a Aragonès.
Prèviament al conclave amb els postconvergents, els republicans es van veure amb En Comú Podem. I aquesta segona reunió entre les dues parts va acabar com la primera: amb bones sensacions, avanços i la voluntat mútua que les converses arribin a bon port al més aviat possible. Els dos partits es van comprometre a crear un grup de treball per concretar els punts que tindria un possible acord, que en tot cas es consolidaria en els eixos que els comuns van traslladar dilluns als republicans: transició ecològica, salut, economia, feminisme i diàleg Catalunya-Espanya.
La línia vermella dels comuns
Fonts d’En Comú Podem no veuen cap obstacle insalvable per arribar a un pacte i només hi posen una «línia vermella»: que al futur Govern no hi sigui JxCat. Els comuns preferirien tenir consellers, però no es tanquen a recolzar un Govern d’ERC en solitari, com pretenen els republicans.
En qualsevol cas, tots són molt conscients que en la negociació hi ha un elefant invisible: el partit de Carles Puigdemont. «Continuen tenint l’inici de la legislatura a les seves mans», recorden fonts de la negociació. Per iniciar el mandat amb un Govern d’Esquerra en minoria, Aragonès necessita que almenys quatre diputats de JxCat s’abstinguin, a més del recolzament dels comuns i els cupaires.
La reunió va servir també per calmar la disputa oberta durant el dia entre republicans i comuns. L’origen va estar en unes paraules de Jaume Asens, cap de files de Podem al Congrés, donant ales a un acord exprés perquè en el full de ruta d’ERC per a aquesta legislatura «no hi ha aconseguir la independència».
Van sortir a respondre-li tant Gabriel Rufián com la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta. Aquesta va ser més dura: «La independència de Catalunya és l’objectiu d’ERC ara i sempre fins que l’assolim. Nosaltres no abaratim els somnis com heu fet vosaltres amb el que va ser el 15M», va escriure a Twitter.
«Esquerra no és la criada de ningú. A Esquerra ni se la domestica ni se la tutela» GABRIEL RUFIÁN PORTAVEU ERC CONGRÉS «Pensàvem que els partits independentistes havíem tocat fons, però encara podíem fer més el ridícul» LAIA ESTRADA DIPUTADA CUP PARLAMENT