La Xina, davant el dilema de l’envelliment de la població

El gegant asiàtic registra el menor creixement del cens en dècades i també decreix el percentatge de persones en edat de treballar. El nombre de naixements està molt lluny del necessari per mantenir el sistema econòmic.

La població xinesa creix al seu ritme més lent, segons el cens revelat ahir. Del titular emergeixen dues notícies: la dolenta, que creix lent; la bona, que creix. El primer es donava per descomptat i s’ignorava el segon, per la qual cosa la Xina evita per ara l’escenari més dramàtic. Remarca també dues tendències: la consumada venjança poètica dels xinesos, que es neguen ara a tenir els fills que el Govern els va prohibir en el passat, i l’envelliment sostingut que empeny el país a una problemàtica social i econòmica severa i sense solució a la vista.

La població s’ha incrementat des dels 1.340 milions fins als 1.410 milions en una dècada. Aquest 5,34% està mig punt per sota de l’anterior període i molt lluny dels habituals dobles dígits des de mitjans del segle passat. L’últim lustre revela una tossuda tendència baixista. Només la derogació el 2015 de la política del fill únic va donar un respir. Els naixements van créixer el següent any en dos milions, una xifra molt allunyada del baby boom anhelat per les autoritats, i al següent van reprendre la caiguda. La fertilitat (ràtio de nens per dona) d’1,3 és molt lluny del 2,1 necessari perquè la població es mantingui a llarg termini i molt a prop dels nivells japonesos.

Mai un cens s’havia esperat tant a la Xina. El retard d’un mes respecte a la data prevista va augmentar les sospites que segellaria l’històric estrenyiment demogràfic. L’ONU situa el pic de la població el 2030 però la premsa local havia temut durant els últims mesos la primera caiguda i el diari Financial Times la va anunciar a l’abril citant fonts anònimes. No ha arribat el 2020 però la data no serà llunyana.

«Problemes estructurals»

Ning Jizhe, president de l’Oficina Nacional d’Estadístiques, va al·ludir als «problemes estructurals» que expliquen la desacceleració del creixement. «Estarà afectat per factors econòmics i socials com l’edat, els conceptes de fertilitat, les polítiques d’ajuda i la sanitat pública. La població arribarà al seu cim en el futur però no hi ha certesa del moment exacte», va afegir.

La població en edat laboral suposa ara el 63,3% del total després de caure gairebé set punts percentuals en l’última dècada. Els més grans de 60 anys, en canvi, són ja el 18,7% després de pujar més de cinc Pequín

punts. El quadro suggereix una pressió inassumible per al sistema de pensions i també per a una generació de joves urbanites, enfrontats davant l’anomenat repte 4-2-1 o l’obligació de sostenir dos pares i quatre avis.

La nova concepció de la família i la inflació embriden avui la demografia de forma natural. Els valors tradicionals han sigut escombrats per l’obertura i la joventut xinesa esgrimeix les mateixes raons que l’occidental per rebutjar les famílies nombroses: extenuants jornades laborals, llibertat, carestia de la vida... S’hi afegeix l’extrema competitivitat xinesa. Els pares envien els seus fills a les millors escoles i paguen una infinitat d’activitats perquè triomfin i entenen preferible concentrar els recursos abans que dividir-los. El cost d’un nen el 2005 rondava els 500.000 iuans (64.000 euros) per a una família mitjana, segons un think

tank nacional. L’any passat ja s’havia quadruplicat (dos milions de iuans o 256.000 euros), calculava la premsa local.