«El canvi climàtic ja es veu als anells dels arbres»
«Es va posar data a un Stradivarius analitzant els anells de la seva fusta» «Els arbres revelen que els pirates van triomfar en una època amb pocs huracans» «Les cronologies revelen una caiguda en la construcció per la pesta negra»
El joc de comptar els anells d’un arbre dona molt de si. S’hi basa tota una disciplina, la dendrocronologia. Valerie Trouet, experta belga establerta a Califòrnia, repassa les fites d’aquesta ciència a ‘Escrito en los árboles’ (Crítica, 2021). Entre altres mèrits, Trouet va ser qui va localitzar i va datar amb aquesta tècnica el considerat l’arbre més vell d’Europa, un pi de més de mil anys que creix al nord de Grècia. —¿Què revelen els anells d’un arbre?
— A la majoria de les zones temperades es forma un anell cada any. Comptant els anells, pots deduir l’edat d’un arbre. En els anys secs, els anells són estrets, en els humits són amples. En un determinat lloc, prenem mostres de molts arbres i mirem com encaixa l’amplitud dels anells en les diverses mostres, per detectar un patró comú. És com un puzle.
—És una tasca de naturalista antic...
— El patró dels anells n’és la base. Però també utilitzem isòtops, radiocarboni, escàners amb raigs X i en 3 dimensions. Aquests mètodes han permès posar data a un violí de Stradivarius [l’anomenat
Messies, l’autenticitat del qual va ser confirmada per dendrocronòlegs] sense haver de treure una mostra. També s’utilitza la intel·ligència artificial, per comparar dades de moltes mostres diferents.
— ¿Per a què serveix tot això?
— En primer lloc, serveix per estudiar com ha evolucionat el clima en el passat. En segon lloc, és útil per investigar la història dels boscos i dels ecosistemes, per exemple com han sigut afectats per incendis. En tercer lloc, s’aplica en l’arqueologia i la història de l’art, per mitjà de l’estudi d’objectes de fusta fabricats per humans.
— ¿Què revelen els arbres sobre el clima?
— Per exemple, diversos investigadors vam poder documentar que hi va haver un període d’hiverns càlids a l’edat mitjana, seguit per una petita edat del gel. La temperatura dels hiverns a Europa depèn de l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord: la diferència entre la baixa pressió a Islàndia i l’alta pressió a les Açores. Quan aquesta diferència és gran, empeny vents càlids cap a Europa. Alguns investigadors estudiem els anells d’arbres de l’Atles, a prop de les Açores. Com que ni a Islàndia ni a la pròxima Escòcia hi ha arbres antics, llavors analitzem els anells que es formen a les estalagmites d’una cova escocesa. Comparant les dues sèries de dades, reconstruïm l’evolució històrica de l’oscil·lació.
— ¿Com ens ajuda la dendrocronologia amb els incendis?
— La història dels incendis queda gravada a les cicatrius dels anells. Als boscos de Califòrnia, des del segle XVII fins al XIX, hi havia incendis freqüents, entre cada 5 i cada 15 anys. Aquests focs cremaven herbes i arbustos però no mataven els arbres grans. Això és molt diferent dels incendis destructius que veiem avui. El 1908 es va establir als EUA el servei forestal, que amb el temps va arribar a ser molt bo a apagar focs. Des d’aleshores desapareixen les cicatrius dels incendis a les nostres mostres. La conclusió és que fa un segle que no hi ha focs espontanis que eliminin el combustible representat per la vegetació. Això explica per què els nous incendis són tan destructius: té molt combustible acumulat per cremar.
— Els arbres també donen pistes de la història humana, ¿oi?
— Sí. Per exemple, alguns investigadors utilitzem els anells per reconstruir la història dels huracans al Carib. A la segona meitat del segle XVII hi va haver un període en el qual n’hi va haver molt pocs. Aquella època coincideix justament amb l’anomenada «edat d’or» de la pirateria. Probablement, la falta d’huracans va implicar menys naufragis i més oportunitats per atacar barcos. Un altre exemple és l’expansió de l’imperi de Genguis Khan, a principis del segle XII. Els anells dels arbres de Mongòlia suggereixen que aquest va ser un període molt humit. Amb més pluja, hi havia més herba per als cavalls, o sigui per a la gran força de l’Exèrcit del Khan.
— ¿Les grans pandèmies van deixar marques als arbres?
— A les cronologies alemanyes de fusta arqueològica es poden veure pics en l’activitat de fabricació, per exemple en correspondència de l’imperi romà. Però hi ha una dècada concreta a mitjans del segle XIV on l’activitat de construcció és baixíssima. Aquell període coincideix justament amb la pesta negra.
—¿Hi ha alguna lliçó sobre el canvi climàtic?
—Ja ara veiem reflectit l’augment de la temperatura en l’amplitud dels anells dels arbres de regions fredes. Les sèries climàtiques històriques tretes dels arbres serveixen per testejar i millorar els models matemàtics del clima futur. Un altre missatge important és per als que volguessin solucionar el canvi climàtic plantant molts arbres, perquè absorbeixen carboni. Això és una equivocació per moltes raons. Els nostres estudis poden ajudar a optimitzar-ne el procés. Però un arbre normal viu dos segles, i en aquest temps el clima i les seves interaccions amb els arbres canviaran molt.