La pandèmia no frena la fuga d’infermeres catalanes a l’estranger
Almenys 139 professionals de Barcelona van emigrar el 2020, davant les 115 del 2019. Els sous baixos, l’eventualitat, la difícil conciliació familiar i la falta de promoció, entre els motius.
Catalunya hauria
d’incorporar 24.200 graduades més per arribar a la mitjana europea
Almenys 139 infermeres de Barcelona van emigrar a l’estranger l’any passat, en plena pandèmia, a la recerca de millors condicions laborals. Són dades del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), que assegura que la xifra «és una mica més alta que l’any anterior». La fugida d’aquest col·lectiu professional a altres països fa anys que es produeix, amb un repunt entre el 2011 i el 2015, quan unes 1.300 col·legiades van abandonar Catalunya, segons el COIB, que va tramitar, a través de la seva Oficina d’Informació Professional a l’Estranger (OIPE), «una mitjana anual de 257 expedients». El 2019, en va cursar 115 i el 2020, malgrat la crisi sanitària, encara més: 139. Les dades de contractació i eventualitat van millorar amb la pandèmia, però no prou. Fa anys que les infermeres arrosseguen precarietat laboral.
A aquesta emigració d’infermeres a la recerca de condicions laborals millors, s’hi suma l’escassetat estructural d’aquest col·lectiu (format en un 80% per dones) a tot Espanya i, en concret, a Catalunya. Aquí hi ha una ràtio de 6,2 infermeres per cada mil habitants. Barcelona, on treballen el 78% de les infermeres catalanes, té una ràtio de 6,6. La comunitat d’Espanya amb més ràtio és Navarra, amb 8,6. La que en té menys, Andalusia, 4,4. Lluny totes de la mitjana de la Unió Europea (UE): 9,5 infermeres per cada mil habitants.
«Barcelona hauria d’incorporar 10.886 infermeres, el 30% més, per arribar a la ràtio de Navarra. I 16.000, el 43% més, si volguéssim equiparar-nos a la UE», va explicar ahir en roda de premsa la presidenta del COIB, Paola Galbany, amb motiu del Dia Internacional de la Infermera, que se celebra avui, 12 de maig. Paral·lelament, si Catalunya volgués tenir la ràtio de Navarra hauria d’incorporar 17.325 infermeres més, i 24.197 si es proposés arribar a la mitjana europea. Les previsions, va alertar Galbany, atès l’envelliment poblacional, són que cada vegada calguin més infermeres per cuidar la ciutadania. I no n’hi ha. «Moltes fins i tot deixen la professió», va assenyalar.
Condicions precàries
«A Catalunya i, especialment a Barcelona, treballen amb unes condicions precàries i una gran dificultat per conciliar. I sense poder promocionar-se laboralment al llarg dels anys. El sou és especialment millorable en residències i centres sociosanitaris», va explicar Galbany. Una xifra: el percentatge d’eventualitat entre les infermeres és del 16%, el doble que entre el col·lectiu mèdic.
Les condicions són especialment difícils en plena pandèmia. Les professionals, adverteix el COIB, estan doblant torns i treballant hores extraordinàries, ja que també hi recau la vacunació. La situació danya psicològicament el col·lectiu. El Programa Retorn del COIB, dedicat a la salut mental de les infermeres, va realitzar el 2020 un total de 2.812 visites de seguiment, el 55% més que el 2019, quan se’n van computar 1.800.
«Som el col·lectiu sanitari més nombrós [a Catalunya hi ha 48.346 infermeres col·legiades] però, tot i així, falten infermeres.
Com més infermeres, menys mortalitat, menys infeccions. Som la columna vertebral del sistema de salut», va reivindicar Paloma Amil, vocal de Ciutadania del COIB. L’escola reclama, en conseqüència, «més places d’infermeres perquè puguin accedir a la universitat». El mes passat, a Catalunya només hi havia 300 infermeres a l’atur. «Gairebé totes les infermeres estan treballant», cosa que reflecteix la gran necessitat que hi ha. I ja que els sous solen ser baixos (depenent, no obstant, del centre), el col·legi professional en va sol·licitar, a més, una «revisió», així com d’«els convenis públics i privats». «L’eventualitat ha millorat en pandèmia, però això s’ha de mantenir», va remarcar Galbany.
A més, «les infermeres haurien de tenir l’opció de promocionar-se laboralment. Moltes fan postgraus, màsters, altres carreres...», va afegir. És un dels problemes que arrossega la professió. «Malgrat que són graduades acadèmiques, no es reflecteix en el sou. No cobren el complement A1 que sí que tenen altres graus universitaris. Ens continuen pagant com si estiguéssim diplomades en Infermeria. Infermeres amb diferents especialitats no tenen la seva categoria real reflectida en el sou», va denunciar Glòria Jodar, directora de l’Àrea de Coneixement i Desenvolupament Professional del COIB.
La situació és igual de preocupant a escala estatal. Des del 2010, Espanya ha perdut unes 5.200 infermeres a tot el país (el COIB no disposa de la xifra de Catalunya) que no s’han recuperat. A aquesta realitat s’hi sumen, a més, les jubilacions dels últims anys i les han d’arribar.