L’aplaudiment era per a elles
Les infermeres han demostrat des del principi que són el col·lectiu que estava més ben preparat per lluitar contra la Covid. «Són les úniques que des de sempre treballen en equip», assenyala un prestigiós metge.
No hi ha dubte, ningú ho dubta, ni tan sols no es planteja que sigui per a un altre gremi, per a una altra especialitat, per a un altre tipus de personal sanitari. És cert, tots s’ho mereixien (i s’ho mereixen, ¡i tant, que sí!, això encara no s’ha acabat, malgrat que els
botellons absurds anunciïn el seu final), però aquell aplaudiment massiu, que hauríem de repetir encara cada dia, era per a elles i (gairebé) només per a elles: les infermeres.
«Han sigut vitals, han sigut les que ens han sostingut a tots. Han demostrat que no només són importantíssimes en l’assistència sanitària, sinó que són les úniques que, des de sempre, saben treballar en equip», assenyala un prestigiós metge de l’Institut Quirón-Dexeus, de Barcelona, després de milers de pacients amb Covid atesos l’últim any llarg de pandèmia. «Sense elles no hauríem pogut tirar endavant. En el caos que ens movíem tots, en la incertesa que suposava aquesta plaga desconeguda, ens hauríem enfonsat en l’hecatombe», recalca.
I també sentencia: «El metge, l’especialista, visita el pacient 10, 12 o 15 minuts. ¿I què fa després? Mira la infermera. A partir d’aquí, el pacient és de la infermera per a tot, durant les 24 hores del dia. Ella, que atén, i més en aquests temps en què escassegen aquestes professionals, entre 20 i 25 pacients, es cuida de tot: medicació, assistència, control, informació a la família, al metge... De tot. La càrrega laboral de les infermeres ha sigut molt gran en aquesta pandèmia».
La càrrega laboral, la responsabilitat, l’horari, la intensitat de la feina i el dolor –el seu, el del pacient, el de la família i, fins i tot, el del metge, que també ha vist patir i ha hagut d’animar– han sigut tan forts, que, tot i que aquesta no sigui la principal raó, no hi ha infermeres per contractar i els hospitals, públics i privats, viuen en la incertesa i necessitat. Moltes han deixat (momentàniament) la professió i han decidit agafar-se un any sabàtic, d’altres han canviant d’ofici. «No parlem de diners, ja que el grup Quirón ha injectat molts diners per contractar infermeres. És que no n’hi ha».
El centre de l’assistència
«Fins ara, les infermeres –i dic infermeres perquè el 80%, més o menys, som dones, tot i que comencem a veure ja molts homes en el col·lectiu– érem invisibles, tot i que, això sí, amb la boca petita ens deien que érem imprescindibles. Nosaltres ja ho sabíem, perquè sabem bé el que fem i com ho fem», assenyala la Isabel, responsable d’Infermeria en un dels grans hospitals de Palma. Ens hem passat la vida posant les mans fins als colzes, intentant demostrar a tothom que mereixíem un respecte i, sobretot, ser considerades part important de l’assistència sanitària. Ara, per fi, tothom ens valora. ¿Per què? ¿Per què?, perquè fins que va aparèixer la Covid ningú treballava com nosaltres, en equip, en harmonia, sense hores, pensant en el pacient i mirant de fer-li la vida el més suportable possible».
En aquests moments, hi ha pràcticament plena ocupació al sector de la infermeria i «és impossible trobar una bona infermera», reconeix la Isabel, que explica que, a més de patir la malaltia («moltes infermeres s’han contagiat»), aquestes professionals, que són el centre de l’assistència («tothom acaba mirant la infermera per saber què cal fer, quan i com»), han vist diversificada i augmentada la seva feina amb l’especialitat que requereix la Covid («no totes les infermeres poden treballar en una unitat de coronavirus»), les anàlisis, els PCRs, els controls d’antígens en aeroports, els rastrejos, la vacunació... És a dir, no només hi ha poques infermeres, és que la feina s’ha incrementat. I molt.
«És evident que per a nosaltres
–també per a la medicina, els hospitals, els metges, els especialistes, les organitzacions sanitàries i fins i tot per als pacients i les seves famílies, que han patit molt per falta d’informació– hi haurà un abans i un després del coronavirus. Però nosaltres, abans, durant i després, continuarem sent les que ens cuidem que el procés assistencial segueixi endavant», afegeix la Isabel. «Per fi es compta amb nosaltres, per fi se’ns escolta, per fi formem part de la presa de decisions, per fi liderem nous projectes i se’ns reconeix com a part important de la medicina –insisteix–. Perquè, sobretot, hem sigut nosaltres que hem demostrat que sabem treballar en equip, perquè ja ho fèiem abans que arribés aquest maleït i mortal virus».
n«Abans érem invisibles. Avui, per fi, tothom ens valora», afirma una professional