La ruptura dels comuns amb ERC complica més la investidura
> Els comuns trenquen la negociació mentre Esquerra no veti JxCat en el Govern > Aragonès crida els puigdemontistes a «complir la paraula donada»
La situació s’assembla, sospitosament, a la de fa una setmana. La investidura torna a dependre del fet que ERC i Junts trobin la via cap a un acord global, sigui en la forma que desitgen els republicans (simple suport parlamentari en la votació decisiva), sigui en la que propugnen els postconvergents (entesa per a un Govern de coalició). Ja no hi ha solucions intermèdies, desterrades prèviament per JxCat, de donar quatre vots favorables a Pere Aragonès, ja que els comuns, de qui depenia la fórmula aritmètica, ahir van trencar la negociació amb ERC.
La cimera promoguda per la CUP dimecres, per acostar no tant posicions com sensibilitats, entre ERC i Junts ha causat, doncs, ja la primera víctima. La líder d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, així ho va sancionar a l’hemicicle, en la sessió de control al Govern en funcions. I és que, després de reconèixer a Aragonès el «moviment» que va suposar sortir del marc negociador del Govern de coalició al de l’Executiu en solitari, li va criticar, no obstant, que aquest impuls hagués durat «quatre dies», amb referència a la reunió tripartida de dimecres. En vista d’això, Albiach ha donat per «trencades» les negociacions encaminades a garantir el recolzament dels comuns a la investidura d’Aragonès «fins que hi hagi garanties que Junts no estarà al Govern, ni ara ni més endavant en la legislatura».
La resposta del vicepresident, en la sessió de control parlamentària, ha sigut, al seu torn, agrair que els comuns s’hagin assegut a negociar amb ERC i ha recordat a Albiach que «els reptes que té» Catalunya, la reconstrucció econòmica, climàtica i la defensa de l’autodeterminació i l’amnistia «apel·len a quatre forces, també a la seva». Amb tot, va afegir, «l’aritmètica és la que és», amb referència a l’escàs recolzament numèric que podria aportar un pacte amb els comuns, que tenen vuit escons. «Hem d’explorar totes les vies», ha afirmat, abans de recordar que li «queda una setmana» per arribar a un acord que li permeti ser investit.
Més Govern monocolor
La primera lectura entre bastidors dels republicans és que la sortida d’escena dels comuns «contribueix al fet que Junts tingui més força», va afirmar una font republicana. Tot depèn, de nou, de les negociacions que es reobrin. I ERC hi acudirà amb la proposta del Govern en solitari: la demanda que els postconvergents votin, tots, a favor d’Aragonès. «És la proposta de Jordi Sànchez», va dir la mateixa veu, sempre en l’ànim de recordar als puigdemontistes la paraula donada.
Junts per Catalunya, d’altra banda, ha transmès internament missatges de confiança en un acord, però de moment aquesta posició optimista no es basa en fets concrets. Els negociadors postconvergents adverteixen a ERC que la solució s’ha de tancar abans de l’eventual investidura. No accepten, doncs, recolzar Aragonès i posteriorment tancar un acord del tot amb una possible coalició, com ofereixen els republicans.
I seguint el fil del possibilisme, les fonts consultades a Junts apunten que si ERC fa un pas endavant ells a canvi podrien proposar un pla que potser no fos una coalició però sí una cosa semblant. La solució
salomònica encara no té forma, ni tampoc consten contactes oficials formals més enllà dels missatges conciliadors que existeixen, discretament, entre diputats.
Coincidència en la catàstrofe
Ara mateix, l’únic punt en comú entre els dos socis en funcions és l’anàlisi que una repetició electoral seria una catàstrofe per al conjunt de l’independentisme i podria obrir les portes a una victòria del PSC més folgada que la del 14-F. Un PSC, i el seu líder, Salvador Illa, que ahir va reclamar per enèsima vegada a Aragonès que faci un «pas al costat» perquè ell pugui assajar una investidura que, paradoxalment, necessitaria el recolzament republicà.
Ja a la tarda, Aragonès, en la seva compareixença per informar de la seva gestió de la pandèmia, va deixar sobrevolant a l’hemicicle l’incompliment de la paraula donada per Junts, sense esmentar-los. Així, el vicepresident en funcions va reclamar: «Fem honor a la paraula. Complim el compromís de tots, que és de no anar a eleccions, fem Govern, fem-lo ja i evitem la repetició d’eleccions, és un imperatiu polític». I va acabar insistint: «Depèn de nosaltres, jo lluitaré com des del primer segon des de la nit del 14 de febrer fins a l’últim segon perquè això sigui possible, estic convençut que, si tots posem de part nostra, així serà».
Aragonès, segurament per no trencar el clima d’impàs viscut al Parlament, on uns i altres van dir més indirectes que apellacions directes, no va obrir la porta a recuperar el Govern de coalició que li exigeix Junts, però tampoc va explicitar que la seva voluntat sigui constituir un Govern en solitari. Va parlar de la necessitat que hi hagi un «Govern». En la seva pressió a Junts, va demanar als diputats que siguin conscients de «fins a quin punt augmenta la desafecció».