Biden, davant el dilema de Gaza
El president nord-americà sembla haver optat per gestionar la crisi en lloc d’involucrar-se en la seva resolució, ja que és conscient que la pressió sobre Israel li podria provocar problemes domèstics
Només en cas que l’ofensiva es prolongui més del que és necessari, l’inquilí de la Casa Blanca podria obligar el seu aliat a aturar les hostilitats
Una vegada més torna a ser notícia el mal anomenat conflicte palestino-israelià. Israel ha iniciat una campanya militar contra la Franja
Gaza per mirar d’escapçar l’organització islamista Hamàs, com ja va intentar sense èxit en les ofensives del 2008, el 2012 i el 2014, que es van saldar amb la mort de milers de civils. A hores d’ara, poc importa qui va encendre el llumí que està a punt d’incendiar de nou la regió, però és evident que aquesta escalada està estretament relacionada amb la perpetuació de l’ocupació israeliana i la passivitat de la comunitat internacional en vista del drama palestí.
Al Pròxim Orient se sap com comencen les guerres, però no com acaben. Per això fer qualsevol previsió de cara a un futur és una tasca condemnada al fracàs. El que està clar és que els principals beneficiats de la violència sempre són els extrems. D’una banda, Hamàs pretén erigir-se en el màxim paladí de la causa palestina, contra la complaença del lideratge de l’Autoritat Palestina. Ismail Haniyeh, el seu màxim dirigent, ha cridat a la mobilització no només dels palestins sota l’ocupació, sinó també dels que viuen a Israel i els camps de refugiats de la diàspora. D’aquesta manera, pretén ser reconegut com el veritable representant del poble palestí allà on sigui, contra un Mahmud Abbas la legitimitat del qual ha quedat seriosament erosionada després d’anul·lar les eleccions pel temor que la seva formació, Fatah, fos derrotada per la formació islamista.
D’altra banda, Benjamin Netanyahu considera que una nova escalada de violència podria servir-li com a cortina de fum per evitar els seus problemes judicials i, sobretot, per millorar la seva imatge de cara a l’electorat israelià, que exigeix mesures enèrgiques en vista de la pluja de míssils caiguda sobre Tel Aviv. El primer ministre en funcions és plenament conscient de la seva incapacitat per formar un Govern de coalició i sap que, més d’hora que tard, es veurà forçat a convocar noves eleccions legislatives, les cinquenes en un període de dos anys, i per això intenta projectar-se com un falcó disposat a salvaguardar la sacrosanta seguretat d’Israel. Tot sembla indicar, per tant, que es complirà l’escenari del com pitjor, millor.
Com en ocasions anteriors, totes les mirades estan pendents dels Estats Units, atesa la irrellevància de la Unió Europea en l’escena internacional. És ben sabut que l’Administració nord-americana és l’única que té ascendent sobre el Govern israelià. El president Joe Biden, tal com estableix el guió, ja ha deixat clar que Israel està en el seu dret de defensar-se, tot i que també ha demanat, com sol ser habitual, contenció. Només en cas que l’ofensiva es prolongui més del necessari l’inquilí de la Casa Blanca podria adoptar una actitud més enèrgica i obligar el seu aliat perquè cessi les hostilitats, per això ha assenyalat que espera que l’ofensiva acabi més d’hora que tard.
Res nou sota el sol, ja que tots els presidents nord-americans, des de Harry Truman fins als nostres dies, han mostrat les seves simpaties cap a Israel i el seu rebuig pels palestins. No obstant, s’esperava que, després de la sortida de la Casa Blanca de Donald Trump, el nou president revisés algunes de les seves decisions més discutides respecte a la política exterior i, sobretot, es distanciés del recolzament de Trump als projectes israelians, destinats a aniquilar la qüestió palestina i enterrar la solució dels dos estats, fórmula per la qual continua apostant cegament bona part de la comunitat internacional, malgrat que la política de fets consumats seguida per Netanyahu l’ha fet del tot inviable. El president Biden sembla haver optat per gestionar la crisi en lloc d’involucrar-se’n en la resolució, ja que és plenament conscient que la pressió sobre Israel podria provocar-li problemes domèstics, a causa que una aclaparadora majoria dels congressistes i senadors són ferms partidaris d’Israel. Per això no es pot esperar una involucració activa en la crisi actual per part de Biden, que es limita a esperar que la tempesta amaini i que la sang de les víctimes no compliqui el seu mandat.