«M’alegra haver explotat»

25 anys, estudiant de dansa

S’està cargolant un cigarret asseguda a les escales de la parròquia Sant Joan Baptista, a la plaça de la Virreina de Gràcia. Admet que dissabte va estar «enmig de l’enrenou» i accepta parlar a canvi de no dir el nom. Només explica que és estudiant de dansa i que té 25 anys. Va participar en la festa des de la mitjanit fins a les cinc de la matinada. «Recordo les places plenes... la del Diamant, la de la Virreina... Era meravellós», exposa.

Tampoc se’n penedeix. Tampoc n’ha parlat amb els seus pares: «Dic que no hi vaig ser, que que malament ho van fer i ja està». Però la veritat és que, per a ella, l’esclat de dissabte va ser com una espècie de manifestació. Una mostra de l’emprenyament de la gent davant les restriccions de la pandèmia. «Que no et deixin ser al carrer a la nit em sembla una retallada de drets i llibertats essencials molt bèstia. Ens estan reprimint, ens volen controlar, i a mi això de dissabte em va agradar. Em va alegrar que la gent explotés i digués: ‘Fins aquí’», continua. No es considera negacionista, ja que admet que hi ha un virus que mata, i assumeix que les festes aniran a menys.

«M’emprenya que no ens deixessin ser al carrer. I més en aquest barri, on sempre hi ha enrenous amb la policia quan estàs bevent a les places», afegeix. «Només ens deixen beure a les terrasses, ¡però és que la gent del barri no podem pagar-ho!», exclama. Segons ella, la revetlla del 9-M també va ser una petita revolta. «Hi tornaria. No penso demanar disculpes», conclou.