El que comença ara

El debat sembla desenvolupar-se en aquest moment entre dues visions clarament antagòniques de com està la situació política espanyola. Entre el que ha expressat la vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, que «la legislatura comença ara» i les afirmacions dels dirigents del PP que «el Govern té els dies comptats». Els de Pablo Casado, propulsats per l’eufòria que els ha generat el devastador triomf electoral d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid i la constatació que poden absorbir el vot orfe de Ciutadans, es veuen ja a les portes de la Moncloa. Només els falta un petit detall, que Pedro Sánchez avanci les eleccions. Igual que es van equivocar fa un any, quan en ple confinament van pensar que el president no aguantaria la pressió social, poden errar de nou creient que la patacada electoral a Madrid debilita tant socialistes i podemistes que renunciaran a continuar governant.

Díaz l’encerta més a les seves declaracions, per molt extravagants que es considerin. Es pot dir que ara comença la legislatura perquè ben aviat, si la campanya de vacunació continua anant bé, s’haurà superat el pitjor de la crisi sanitària, i, llavors, amb l’ajuda dels fons europeus, començarà la recuperació econòmica. És a dir, s’acabarà, almenys parcialment, amb l’estat d’excepcionalitat generat per la pandèmia, que es va declarar només dos mesos després de la investidura de Sánchez. L’Executiu podrà, per tant, començar a ocupar-se d’aquestes coses importants, que, comparades amb la Covid, semblen ser rutinàries: les reformes laboral, fiscal i del sistema de pensions, per exemple.

El soroll del PP

Hi ha el dubte de si Díaz estava també marcant distàncies amb Pablo Iglesias, volent ressaltar així que el seu estil pactista és menys estrident i que ara comença una etapa més calmada de la coalició governamental. En cas de ser així, s’acabarà el soroll intern, que tant ha desestabilitzat el Govern, i només quedarà el soroll de l’exultant PP, entossudit en l’assetjament i demolició i, pel que es veu, al·lèrgic a l’acord.