Quatre dècades de misteri
El 13 de maig de 1981, el turc Mehmet Ali Agca va disparar contra el papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere del Vaticà, i el va ferir de gravetat. L’autoria intel·lectual de l’atac, que algunes versions atribueixen al KGB, el servei secret soviètic, continua sent una incògnita 40 anys després.
A les 17.17 hores d’un dia com el d’ahir de fa 40 anys, el jove turc Mehmet Ali Agca, de l’organització feixista Llops Grisos, entrenada a Turquia per agents de la CIA nord-americana, va disparar dos trets contra el papa Joan Pau II durant una audiència pública en una plaça de Sant Pere plena de fidels. Agca va ser sotmès pels pelegrins de la plaça i entregat a les autoritats.
Les bales van tocar una mà i un braç del Papa i van acabar a l’abdomen, del qual van haver d’eliminar diversos metres d’intestí en una operació que va durar més de cinc hores i per a la qual el Govern italià va caçar a tota la Península els millors especialistes, que ja des dels avions en què viatjaven donaven instruccions als metges del Gemelli, on havia sigut ingressat. Karol Wojtyla quedaria afectat per sempre per aquella acció, i va envellir gairebé de cop.
Al cap de pocs dies de ser donat d’alta, va haver de tornar a l’hospital perquè no aconseguia restablirse i allà van descobrir que en l’estada anterior havia sigut contagiat per un citomegalovirus. Les úniques imatges dels segons successius als trets, quan Wojtyla es va desplomar al jeep blanc amb què estava fent la volta a la plaça, són de TVE, que casualment es trobava al lloc filmant un altre tema. Des d’aquella data, la plaça de Sant Pere compta amb càmeres fixes.
La màfia de Sicília també va ser assenyalada per refugiar l’autor del tret contra Wojtyla
La versió més acreditada
Era la primera vegada que un papa modern –en segles passats d’altres van ser enverinats o assassinats– era objecte d’un atemptat, l’autor intel·lectual del qual encara avui no es coneix. Pel delicte serien oficialment arrestats, acusats i processats durant anys agents búlgars, que, segons la versió en aparença més versemblant i més coneguda, haurien actuat, a través del turc, per compte del llavors servei secret soviètic, el KGB. La raó seria, segons la versió més acreditada, que el Papa, de nacionalitat polonesa, estava desestabilitzant l’URSS des del seu país, al qual, a través del Vaticà, van arribar fortes pressions i diners per recolzar els incipients sindicats lliures, com ara Solidaritat, en una Unió Soviètica on estaven prohibits.
Quan Moscou va amenaçar d’ocupar Polònia, com abans havia fet amb Hongria i Txecoslovàquia, Wojtyla va escriure personalment una carta a Leonid Bréjnev, informant-lo que, en cas d’ocupar el seu país, ell es traslladaria personalment a defensarlo. Eren anys, aquells que van precedir l’atemptat, en què el cap de la CIA s’entrevistava amb Wojtyla al Vaticà per mostrar-li els intents soviètics d’ocupació de Polònia, mostrant-li les fotos dels satèl·lits dels EUA.
Es van publicar nombrosos llibres d’investigació, alguns inspirats per la CIA, que acreditaven la pista soviètica i en menor mesura la nord-americana. Però tampoc va faltar el paper de la Cosa Nostra, la màfia de Sicília, que –es va escriure– va tenir part de responsabilitat al donar refugi a Ali Agca en més de 20 viatges que va fer en els dies immediatament anteriors a l’atemptat, un d’aquests a les Balears.
Els processos van considerar que aquests viatges havien de servir per despistar sobre els contactes del jove, tot i que el conjunt del periple evidencia un epicentre constant, Sofia, capital de Bulgària, on va tenir converses provades amb agents búlgars.
L’atemptat va tenir lloc el 13 de maig de 1981, festa catòlica de la Verge de Fàtima, a qui Joan Pau II va atribuir la seva salvació, fins al punt de viatjar quan va poder a la localitat portuguesa i deixar com a regal al santuari la bala que el va perforar, que avui és a la corona de la imatge de la Verge.
Visita a la presó
Després d’analitzar les autoritats italianes les fotos fetes pels pelegrins, van trobar Ali Agca, que empunyava una Browning HP de nou mil·límetres, avui exposada al museu de Cracòvia. Dos anys després, el 1983, Joan Pau II va visitar Ali Agca, condemnat a cadena perpètua, a la presó romana de Rebibbia. Wojtyla va dir que el perdonava. «Ens hem trobat com a homes i germans», va afirmar. L’any 2000, Itàlia li va concedir l’extradició a Turquia, que el reclamava per homicidi. Després de sis anys, va sortir en llibertat i, el 2014, va anar al Vaticà i va deixar dos rams de roses blanques a la tomba de Joan Pau II.