Espanya retira al cap de 19 anys de missió l’última guàrdia de l’Afganistan
> La sortida dels últims 24 soldats posa fi al desplegament més llarg a l’estranger, que ha mobilitzat 27.000 militars
La bandera espanyola va deixar d’onejar dimecres a Kabul en un acte d’homenatge de l’OTAN a les tropes espanyoles, que finalitzen així, després de 19 anys, la missió més llarga de l’Exèrcit a l’estranger, amb el replegament dels seus últims 24 militars, que van ser rebuts ahir pel rei Felip VI a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid). Segons va expressar Defensa al seu compte de Twitter, en aquests 19 anys de desplegament «s’ha treballat per la pau i la seguretat de tots».
Una vegada a Espanya, els últims 24 militars destinats al país asiàtic i dos intèrprets locals que van abandonar també el país, van retre homenatge a 102 militars i policies caiguts en el transcurs d’aquest temps, en un acte en què també van ser presents la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el Rei. Aquesta cerimònia va posar el colofó a una missió en la qual han participat al voltant de 27.000 efectius espanyols.
El germen de la missió es remunta als atemptats de l’11 de setembre del 2001, després que els Estats Units van posar en marxa l’operació Llibertat Duradora a l’Afganistan per lluitar contra AlQaida i els talibans, a la qual es va afegir la Força Internacional d’Assistència a la Seguretat (ISAF) aprovada per l’ONU. La participació d’Espanya es va aprovar al Consell de Ministres del 27 de desembre del 2001, amb un màxim de 485 militars i per un període de tres mesos, que es va anar prorrogant fins dimecres.
Missió de l’OTAN
El gener del 2002 van arribar els primers 350 espanyols a Kabul. L’agost del 2003 l’OTAN va assumir el comandament de la ISAF i dos anys després Espanya es va fer càrrec de la base de la localitat d’Herat, a l’oest del país, i de l’equip de reconstrucció provincial a la pròxima Qala-e Nau, on va establir una base. L’aportació més gran d’Espanya a la ISAF va ser el 2010, després de l’aprovació pel Congrés d’un desplegament màxim de 1.549 efectius, i després, el
L’operació, planejada per a tres mesos, s’ha saldat gairebé dues dècades després amb 102 morts
2011, l’OTAN va començar a traspassar la seguretat del país a les forces afganeses.
El gruix de les tropes espanyoles van sortir del país l’última setmana del mes d’octubre del 2015 i s’hi van mantenir 95 militars, que van reduir el seu nombre a 24 durant la pandèmia. Aquests efectius estaven des del 2018 sota el Comandament d’Operacions Especials i es dedicaven a ensinistrar els afganesos en aquest tipus d’operacions i a prestar protecció i seguretat al personal desplegat.
Retirada dels EUA
Al llarg dels 19 anys de missió, 100 militars (entre els quals dos guàrdies civils), dos policies nacionals i dos intèrprets que treballaven per als efectius espanyols han mort al país asiàtic. La de l’Afganistan és així l’operació que més vides ha costat a les Forces Armades espanyoles en almenys 79 atacs i incidents armats, principalment a causa d’explosions d’artefactes i mines al pas de combois.
La sortida de l’Afganistan s’emmarca dins de la retirada total del país asiàtic anunciada pels EUA, l’última fase de la qual va començar l’1 de maig i es completarà l’11 de setembre, amb motiu del 20è aniversari dels atemptats d’Al-Qaida.
Les tropes es retiraran sense haver evitat que l’organització terrorista suposi una amenaça i tant el Govern afganès com la comunitat internacional han advertit que aquest podria augmentarhi la seva presència quan els Estats Units i els seus aliats se’n vagin.
n