El Banc d’Espanya demana més «control i transparència» en els fons europeus
> La institució reclama una «selecció rigorosa» dels projectes d’inversió i lamenta que les reformes comunicades pel Govern central a Brussel·les tinguin una concreció «limitada»
El Banc d’Espanya ha advertit al Govern central que l’èxit del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència depèn del «desenvolupament d’un sistema de gestió i governança» que faciliti la «selecció rigorosa» dels projectes d’inversió que es finançaran amb les ajudes europees, segons va incloure ahir al seu informe anual. En particular, li reclama una «guia que defineixi de forma clara i homogènia els criteris de selecció» dels projectes esmentats i el «reforçament dels mecanismes de control» a posteriori. «No és absolutament necessari un avaluador independent, es pot fer en el marc de l’administració pública espanyola, però necessita reforçar molt els mecanismes de transparència i control», va advertir Óscar Arce, director d’economia de la institució.
El supervisor desaconsella les presses excessives: «És cert que un disseny ràpid i una execució primerenca dels projectes ajudarien a anticipar la recuperació després de la crisi. No obstant, pot ser convenient dotar-se d’un cert marge de temps, que permeti una definició i una selecció el més precisa i rigorosa possible». Al mateix temps, reclama un «alleugeriment» dels procediments administratius, així com garantir la «igualtat d’oportunitats en l’accés a totes les empreses, amb independència del sector, la mida i la ubicació».
Ambició incerta
Paral·lelament, adverteix que és crucial una «definició adequada i una implementació decidida» de les reformes del pla. «L’Airef ha sigut molt clara: el grau de concreció del que s’ha enviat a Brussel·les és relativament limitat. No estem parlant de mesures perfectament delimitades. No podem tenir una visió nítida del grau d’ambició i impacte d’aquestes reformes», va lamentar Arce. L’informe lamenta així l’absència d’un «grau més elevat de detall» sobre la reforma de les pensions i considera «desitjable» que les alces d’impostos del pla no condicionin la revisió del sistema encarregada a un comitè d’experts.
La institució considera també prioritari millorar els procediments d’insolvència i liquidació d’empreses («Té sentit rebaixar la prioritat màxima dels creditors públics –Hisenda i la Seguretat Social– sense eliminar-la del tot, va defensar Arce); limitar els tràmits regulatoris «desproporcionats» i impulsar la llei d’unitat de mercat; una reformulació de les polítiques actives d’ocupació; i un redisseny dels incentius a la R+D+I.
Ertos i reformes
El Banc d’Espanya destaca que el PIB espanyol va tancar el primer trimestre encara el 9,4% per sota del nivell precrisi i que no arribarà al nivell de finals del 2019 fins al 2023, i això si no hi ha sorpreses negatives com noves soques del virus més resistents a les vacunes. En aquest sentit, demana en particular una prolongació dels ertos més «focalitzada», perquè es produeixi una «necessària reassignació de l’ocupació cap a les empreses i els sectors més productius». És a dir, que la mesura se centri més en els sectors afectats perquè la resta pugui reduir plantilles i els treballadors es vegin obligats a buscar un lloc en altres firmes.
El supervisor, amb tot, adverteix que, més enllà de l’impacte «relativament persistent» que pugui tenir la pandèmia en l’economia, aquesta s’enfronta a «reptes estructurals d’una elevada transcendència» que condicionen les perspectives de creixement a mitjà i llarg termini. Per això, ha insistit a reclamar la definició «urgent» d’un programa «ambiciós» de reformes estructurals sustentat en «amplis consensos» i la comunicació «primerenca» d’un pla de consolidació dels comptes públics per aplicar quan se superi la crisi. Així mateix, alerta que la desigualtat ha tornat a créixer després de diversos anys en què va descendir gràcies a l’augment de l’ocupació.