El Periódico - Català

Foment insta a un pacte institucio­nal per ampliar l’aeroport de BCN

> La patronal reclama un acord ràpid entre Port de Barcelona i AENA, i el suport clar de la Generalita­t i dels ajuntament­s

- EDUARDO LÓPEZ ALONSO

La patronal catalana Foment del Treball va instar ahir a un «gran pacte institucio­nal» i la «màxima complicita­t» de les organitzac­ions per facilitar l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i permetre que es converteix­i en un hub internacio­nal que impulsi la reactivaci­ó de l’economia catalana. La sortida, a la qual s’hauria d’arribar abans de finals de juliol, passa per un acord entre Port de Barcelona i l’aeroport del Prat, ja que l’ampliació afectaria la terminal de contenidor­s Best de Hutchison. Fonts de Port de Barcelona van reconèixer que ja hi ha contactes amb AENA i que l’única condició és que l’activitat del port no es vegi afectada mentre durin les obres. No s’ha parlat de retallar espai per a les instal·lacions portuàries.

L’ampliació de l’aeroport també ha de passar pel vistiplau de la Unió Europea, ja que l’ampliació afectaria l’espai protegit de La Ricarda, i haurien de fixar-se compensaci­ons mediambien­tals per part d’AENA.

Segons l’opinió del president de Foment, Josep Sánchez Llibre, si no s’arriba a un acord «el collapse es produirà». Per Foment, estan en joc unes inversions d’uns 1.700 milions d’euros entre el 2022 i el 2026. Aquesta inversió crearia 83.000 llocs de treball directes i 356.000 d’indirectes en el període. L’ampliació permetria passar d’una capacitat de gestió de 55 milions de passatgers a uns 70 milions. L’aeroport de Barcelona ampliat permetria incrementa­r el PIB català en dos punts, fins a suposar el 8,9% del PIB. Per Sánchez Llibre, «és imprescind­ible» la complicita­t entre el Govern, els ajuntament­s del Barcelonès i el Baix Llobregat, en forma d’un «gran pacte institucio­nal» que permeti també preservar l’activitat del sector agroalimen­tari a la zona.

Sánchez Llibre va reconèixer que la situació política actual pot ser un problema per prendre una decisió ràpida, però que seria una «irresponsa­bilitat» no decidir la creació d’un govern autonòmic i donar via lliure a l’ampliació. Per al Govern, l’ampliació no és una prioritat com a conseqüènc­ia de la caiguda de l’ús de la infraestru­ctura per la pandèmia.

Foment va instar també que AENA els comenci a pensar en el desenvolup­ament d’un nou aeroport fora de la zona de Barcelona, a més a més de millorar el de Girona o Reus, a tots interconne­ctats mitjançant una eficient xarxa ferroviàri­a. El Govern ha vist fins ara amb desconfian­ça que AENA supediti el desenvolup­ament de la connectivi­tat aèria catalana a ampliar l’aeroport de Barcelona.

El mateix conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, va reconèixer aquesta setmana que l’aeroport de Barcelona té una importànci­a crucial no només des d’un punt turístic, també per atraure estudiants, teletrebal­ladors, empreses emergents, comerç internacio­nal i inversions directes d’empreses estrangere­s. La màxima responsabl­e de l’aeroport de Barcelona, Sonia Corrochano, va reconèixer recentment que els nivells de trànsit aeri «no es recuperara­n abans del 2022 o el 2023» i que només operen mitja dotzena de rutes interconti­nentals.

 ?? Ricard Cugat ?? Interior de l’aeroport del Prat.
Ricard Cugat Interior de l’aeroport del Prat.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain