¿Sense Govern ni aeroport?
Una repetició electoral podria comportar retards que fessin impossible l’ampliació del Prat
Catalunya està sense un Govern efectiu des de principis del 2020, quan el president Torra va donar per esgotada la legislatura per falta de confiança entre els socis. I ara la baralla pública entre ERC i JxCat pot obligar a repetir eleccions al juliol i que no hi hagi nou govern fins després de l’estiu. I encara que finalment hi hagi un mal pacte –sempre millor que unes altres eleccions–, pot sortir un Govern dèbil i dividit. ¿Quines decisions podria prendre?
La pregunta inquieta perquè Catalunya corre el risc de quedar-se sense Govern i també sense aeroport. El Prat mai va ser assignatura fàcil. La capital de l’Estat és Madrid i només l’alcalde Maragall el va prioritzar en el seu intent de posar a la ciutat al mapa del món. I l’escassetat de terreny feia que qualsevol ampliació topés amb el valor ecològic del delta del Llobregat –el de Madrid està en un erm– i tampoc va ser prioritat per a la Generalitat de Pujol.
Després es va exigir la gestió per a Catalunya, però amb la crisi del 2008 l’assumpte va perdre centralitat perquè el primer que necessita un aeroport és una gran inversió pública. I a Espanya les retallades van començar per allà.
Ara la situació és una altra. El coronavirus ha enfonsat el trànsit aeri, però la recuperació comportarà –amb algun retard– que els aeroports tornin a omplir-se i la inversió en infraestructures serà un dels motors del retorn al creixement. Per això Aena ha reactivat els seus plans d’inversió per al període 2022-2026, que s’han d’aprovar a l’últim trimestre. Per a l’aeroport de Madrid –61 milions de passatgers el 2019– no hi ha problemes i s’ampliarà per arribar a una capacitat de 80 milions.
Al de Barcelona es va arribar a 53 milions de passatgers el 2019 i, sense ampliació, té poc marge per créixer. Però ampliar no és fàcil perquè el terreny és limitat i la prolongació de la tercera pista amenaça una zona ecològicament protegida. Segons la normativa europea és possible fer-ho, però només si aquest mal és compensat i amb escreix. Per això el projecte proposa protegir 10 hectàrees per cada una sacrificada. Però perquè Europa aprovi l’ampliació és precís el vistiplau previ de les autoritats locals. Sense l’ok de la Generalitat –gens fàcil perquè exigeix una anàlisi rigorosa d’avantatges i inconvenients–, Aena no podrà programar la inversió de 1.700 milions i l’aeroport quedarà congelat. I la Generalitat actual –que està en funcions– segueix indecisa, com abans de la pandèmia. No diu que no a una inversió estratègica de 1.700 milions, però tampoc diu que sí. I tot s’agreujaria en cas de repetició electoral perquè no hi hauria Govern fins al setembre, que és gairebé quan Aena ha d’aprovar el seu pla inversor.
Per tant, un altre dels mals greus de no tenir Govern és que l’estratègica inversió de l’aeroport –potser més rellevant per al futur que els Jocs– pot perdre’s. No tant per un no clar, sinó per la indefinició de la Generalitat que dubta entre l’aposta per un hub internacional per Barcelona i els possibles conflictes amb l’ecologisme menys pragmàtic. ¿Pot acabar tot en alguna cosa així com un «no ho sap, no contesta»?
Barcelona i Catalunya necessiten un gran aeroport –com el que tindrà Madrid– que no les marginalitzi. I això exigeix tant garantir que el mal ecològic serà rigorosament compensat com que la Generalitat doni el vistiplau. ¿Hi haurà un Govern capaç d’afrontar aquesta decisió abans de l’octubre? Si no fos així serà impossible queixar-se després de la insuficiència de les inversions de l’Estat.