Efectes de la Covid en la salut mental
Per minimitzar les conseqüències de les pandèmies es necessiten polítiques que tinguin en compte els més afectats
El 2018 la comissió de la revista The Lancet sobre la salut mental global remarcava que aquesta és un bé públic rellevant per al desenvolupament sostenible dels països; que els problemes de salut mental es produeixen en un continu, que inclou des d’una alteració mínima fins a la malaltia mental severa; que la salut mental de les persones és producte de les condicions socials i ambientals, interaccionant amb factors biològics; i, finalment, que la salut mental és un dret humà irrenunciable.
Precisament, en la pandèmia de la Covid-19 les condicions socials i de context de les persones han quedat molt afectades i, per tant, han repercutit en la salut mental. El confinament, les restriccions posteriors i l’alteració dels costums i les rutines diàries han afectat greument l’activitat personal, laboral, educativa, social, econòmica i cultural, entre d’altres. Per exemple, la pèrdua de feina i la font d’ingressos corresponent ha afectat bona part de la població. La salut mental també s’ha vist alterada per factors directament lligats a la Covid-19. La malaltia genera por i preocupació sobre la pròpia seguretat i la de les persones estimades, ja que pot arribar a ser molt greu o fins i tot mortal. I, a més, la quarantena i l’aïllament, per evitar-ne la propagació, agreugen la situació. Sense oblidar el patiment que ha causat la soledat de persones hospitalitzades o ingressades en residències. I, evidentment, aquestes causes de la mala salut mental es produeixen de forma desigual, i la població més desfavorida és la més afectada.
Els grups que són més vulnerables a patir efectes en la salut mental són les persones malaltes de Covid-19, les que tenen més risc de contraure la malaltia (persones grans i, sobretot, les que viuen a residències, les que tenen malalties cròniques...), les persones amb trastorns mentals previs, les de menor nivell socioeconòmic, les dones que han hagut de responsabilitzar-se de les cures a casa, els professionals sanitaris i socials, tant pel risc més elevat que tenen d’emmalaltir com per la tensió d’atendre persones malaltes durant molts mesos. També els menors i joves són un grup vulnerable, ja que la pandèmia ha representat una ruptura dels seus espais de socialització, satisfacció i creixement, en una etapa crucial de la vida en què uns mesos poden semblar una eternitat.
S’han detectat diversos efectes en la salut mental com, per exemple, irritabilitat, insomni, frustració, estrès, por i atacs de pànic, depressió o intent de suïcidi. Jeffrey Gettleman, reporter a Nova Delhi de The New York Times ho mostrava, referint-se a la situació catastròfica de la Covid-19 a l’Índia, amb aquesta frase: «Tenim por de respirar». Estudis fets al nostre medi i en altres països del món posen de manifest les elevades xifres de pèrdua de la salut mental.
Per minimitzar els efectes de les pandèmies es necessiten polítiques per promoure, protegir i cuidar la salut mental i, per tant, abordar les causes, com, per exemple, l’establiment de normes i ajudes per protegir les persones que han perdut la seva ocupació o la vivenda. I aquestes polítiques han de tenir en compte els grups més afectats. En segon lloc, és necessari posar en marxa intervencions específiques. Un exemple és el pla de xoc en salut mental de l’Ajuntament de Barcelona, un conjunt d’actuacions a curt i mitjà termini per afrontar aquesta crisi que es basa a fer acompanyament emocional de la població a través de nous recursos i actuacions com grups de dol, recursos online, i el telèfon de prevenció del suïcidi. En tercer lloc, és important reforçar els serveis de salut mental, incorporant a l’atenció primària i els programes comunitaris, sense oblidar que se’ls ha de reforçar a llarg termini. En quart lloc, l’acció comunitària, així com les organitzacions que treballen als territoris, haver de mobilitzar recursos per fomentar la participació, la interacció i el suport social, i la posada en marxa d’intervencions que ajudin a pal·liar els efectes de la pandèmia. Finalment, és fonamental informar bé la població sobre la malaltia i la seva prevenció, combatent la proliferació de notícies falses. Aquests són els reptes que tenim les administracions i tota la societat per millorar la salut mental global en temps de pandèmia.
Els estudis han detectat més irritabilitat, frustració, estrès, por i depressió en la població