Espanya aprova per fi la primera llei contra el canvi climàtic
La normativa va tenir ahir un suport majoritari al Congrés, tot i que molts grups li van atribuir falta d’ambició. Només Vox hi va votar en contra. El PP i Més País es van abstenir.
La llei del canvi climàtic i transició energètica, la primera norma integral per lluitar contra aquest fenomen a Espanya, va ser aprovada definitivament ahir pel Congrés dels Diputats en una votació sense sorpreses, en què gairebé tots els grups la van recolzar, tot i que amb nombroses crítiques per la seva presumpta falta d’ambició. Només el PP i Més País es van abstenir, per motius diferents, mentre que Vox hi va votar en contra.
La nova llei preveu com a gran objectiu a Espanya la reducció de les emissions antròpiques de gasos amb efecte d’hivernacle del 23% fins al 2030 respecte als nivells del 1990, així com l’objectiu d’aconseguir la neutralitat climàtica a tot estirar el 2050. El text també fixa el repte d’assolir una penetració d’energies d’origen renovable al consum d’energia final de, com a mínim, el 42%, i aconseguir un sistema elèctric amb almenys el 74% de generació a partir d’energies renovables, entre altres mesures. No obstant, la norma preveu que aquests objectius es revisin a l’alça el 2023.
Alhora, preveu la supressió de la venda de vehicles de combustió el 2040, la prohibició de les prospeccions i l’explotació d’hidrocarburs, inclòs el fracking,i una sèrie de restriccions als projectes d’energies renovables dirigides de manera que el seu desplegament s’emprengui d’acord amb un mapa de zones d’especial valor per a la biodiversitat. A més, amb el 2023 com a data límit, els municipis de més de 50.000 habitants o de més de 20.000 quan tinguin problemes de qualitat de l’aire hauran de tenir àrees de baixes emissions.
«Fita» o «salt al buit»
Segons la vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, la llei marca «una fita». El canvi climàtic, va dir, «no distingeix entre colors polítics». Però no tots els grups van tenir només bones paraules per a la norma. Segons Inés Sabanés, de Més País, els objectius climàtics «neixen vells i obsolets», perquè la norma arriba «amb deu anys de retard» i resulta «insuficient», i per aquest motiu la seva abstenció. També Idoia Sagastizabal, del PNB, va criticar la falta d’aposta per la innovació, una cosa que no va impedir que els nacionalistes bascos hi votessin a favor, perquè «aquesta llei és millor que cap». Des de Cs, María Carmen Rodríguez va criticar la suposada falta de «valentia» per part del Govern central.
El PP, finalment, va justificar la seva abstenció en una «falta de diàleg» de l’Executiu a l’hora d’encarar l’aprovació del text. Segons el diputat conservador Guillermo Mariscal, que va insistir que el seu partit era compromès de manera «ferma» amb la lluita contra el canvi climàtic, la norma suposa un «salt al buit» a la vida dels ciutadans.
n