Terror i humor alternats

‘Este cuerpo me sienta de muerte’ Christopher Landon (Estrena: 14/5/21) ★★

El millor d’Este cuerpo me sienta de muerte és que no es tracta d’una comèdia de terror o una paròdia dels films d’assassins en sèrie emmascarats, estil Michael Myers de Halloween, Leatherface de La matança de Texas o el Jason Voorhees de Divendres 13. No, malgrat que hi ha un psicòpata d’enorme estatura i amb una inquietant careta de cuir disposat a carregar-se quatre adolescents en zel en la primera seqüència, el que fa el film és alternar constantment situacions de comèdia amb altres de terror gore. No recorre a elements clàssics del gènere fantàstic per donar-li la volta en clau còmica –de La comedia de los terrores, de Jacques Tourneur, a El jove Frankenstein, de Mel Brooks–, sinó que a partir de la situació enunciada en el títol espanyol –el títol original és un més contingut i ambigu Freaky–, varia de tonalitat i registre entre seqüència i seqüència amb desimboltura.

No hauria funcionat bé sense la predisposició de Vince Vaughn a aquest tipus de mescles. Gran actor còmic, va demostrar la seva cara més inquietant a l’encarnar fa més de 20 anys el Norman Bates del remake de Psicosi. Ara serveix igual per a un gènere que per a l’altre. Ell és l’assassí, però al seu cos queda atrapada la consciència d’una adolescent en un transvasament d’identitats i actituds no especialment original, però, en aquest cas, portat amb imaginació.