Hisenda posa contra les cordes Falcones pel frau fiscal
La fiscalia demana 9 anys de presó i una multa de 2,9 milions per a l’escriptor i la seva dona. El fisc li atribueix l’ús de societats pantalla.
Una inspectora de l’Agència Tributària va posar ahir contra les cordes l’escriptor Ildefonso Falcones, acusat, juntament amb la seva dona, de defraudar a Hisenda 1,4 milions entre el 2009 i el 2011 pels drets d’autor de les novel·les La Catedral del Mar, La mà de Fàtima i La reina descalça. A la segona sessió del judici, la testimoni, que va participar en la inspecció tributària que va desembocar en la querella de la fiscalia, va afirmar que el novel·lista «sempre es va comportar com a propietari dels drets d’autor», malgrat que aquests havien sigut cedits a societats d’un entramat empresarial a l’estranger i a paradisos fiscals.
Tant Falcones com la seva dona, María del Carmen Rosich, s’enfronten a nou anys de presó i multes per valor de 2,9 milions. Tots dos declararan l’1 de juny. La funcionària va admetre que el germà mort de Falcones, Rafael, era el seu representant «autoritzat» i era amb qui mantenia les comunicacions mentre practicava la inspecció, tot i que va recalcar que darrere dels drets d’autor hi havia l’escriptor. Per corroborar aquesta afirmació,
El Festival de Música Antiga de l’Auditori, Llums d’antiga, es va inaugurar dimecres a la capella de Santa Àgata amb un programa centrat en dones compositores del barroc primerenc a càrrec del Hathor Consort i la soprano Hana la inspectora va al·ludir que els contractes del novel·lista eren remesos per l’editorial a un correu electrònic de l’acusat, malgrat que apareixien en aquests acords les societats que, segons la fiscalia, s’utilitzaven per no pagar impostos. La testimoni va recordar que era «il·lustrativa» una d’aquestes cartes en què deia que enviaven un avançament per les seves obres seguint les seves «indicacions».
Blazíková. Amb veu cristal·lina, ben projectada i esplèndid control tècnic i estilístic, la cantant txeca va aprofundir en peces d’autores com Francesca Caccini, Claudia Sessa, Bianca Maria Meda o, la més difosa, Barbara Strozzi.
Blazíková va proposar un acostament detallista i amb el just sentit dramàtic, i va mostrar el seu domini del vibrato, del lligat de les frases i d’un ornament que es va traduir en refilets i coloratura transparents. Així, es va lluir a Occhi io vissi di voi, de Claudia Sessa, però sobretot a les molt més elaborades L’Eraclito amoroso de Cantate, ariette i duetti, opus 2 de la Strozzi, tota una creació en la qual la soprano va arribar sense problemes als greus extrems, i Cari musici, de Bianca Maria Meda, amb la qual es va acomiadar la vetllada, peça molt elaborada i en què tant
La inspectora va asseverar que Falcones «no tributava ni de manera directa per l’IRPF, ni indirectament per l’impost de societats» pels guanys de les obres. Va insistir que algunes de les societats de l’entramat eren «pantalla», és a dir, interposades entre una companyia de què eren titulars i altres que cobraven els beneficis pels drets d’autor. El final: «Ocultar el vincle» entre elles.
nla solista com el conjunt van brillar al donar vida a un bon exemple del primer bel canto. Però en aquesta inauguració no tot va ser cant. L’Hathor Consort, format per violí, viola, violoncel, tiorba/guitarra i teclats, va construir un programa que va anar intercalant àries amb peces instrumentals, algunes fins i tot per a instrument sol. Hi va haver sonates de Girolamo Frescobaldi o d’una altra compositora poc coneguda, Isabella Leonarda, de qui es va interpretar la breu i bonica Sonata a 4 en Re de 12 sonates, opus 16, que es va oferir dividida en dos, i es va completar després que la soprano oferís, sempre de la Caccini, una inspirada Maria dolce Maria. Romina Lischka, des de la viola d’arc, va concertar els seus virtuosos amb una perícia sobrada, i va assolir un gran èxit de públic i va regalar una propina.
n