El Madrid guanya a Granada i manté la pressió pel títol
L’equip de Zinedine Zidane es torna a col·locar a dos punts del liderat de l’Atlètic, a dues jornades del final, després d’acabar golejant davant la tímida oposició granadinista.
Al Madrid no li valia cap altra cosa, en la lluita pel títol de la Lliga, que guanyar per mantenir la pressió sobre l’Atlètic amb dues jornades al davant, i ho va fer sense gaire exigència a Granada, amb quatre gols al final després de l’intent de reacció nassarita, per tornar a col·locar-se a dos punts del liderat, amb sis per disputar, i amb l’obligació de guanyar diumenge a Bilbao per evitar que els blanc-i-vermells puguin ser campions a una jornada del final.
Al contrari que a Londres en les semifinals de la Champions, on els galons van tenir més pes que el moment de forma i el naufragi va ser inqüestionable, Zidane va fer una alineació per lluitar per la Lliga amb missatge per a molts jugadors, entre premis i càstigs, amb jugadors del planter, joves i amb energia.
El francès va resoldre les baixes en defensa amb jugadors del planter, sans i vigorosos: al lateral esquerre, amb un Miguel Gutiérrez que està per sobre de Marcelo, en prestacions i en l’elecció de l’entrenador, i al carril dret, Marvin Park, un extrem eminentment ofensiu al Castella de Raúl, que no va fer altra cosa que atacar fins que es va lesionar. Zidane tampoc li va donar minuts d’inici a Hazard, un altre factor que va recolzar el vigor i la bona salut que va mostrar l’equip blanc, almenys entonat físicament per atacar.
El partit va ser d’intercanvi de cops, sense fortalesa per importunar les possessions rivals, sense intensitat, ni pressió.
Gols en el primer temps
Ja sense aspiracions europees, el Granada va posar al partit més intenció ofensiva que lluita i brega, i els dos equips atacaven sense massa oposició. Així, després d’un cop de cap de Benzema, al quart d’hora, va arribar el primer gol del Madrid, després d’una passada de Miguel Gutiérrez que era més pròpia de Modric i que el croat va resoldre. Després, les esperances granadinistes van quedar en dubte al límit del descans, amb el segon gol blanc de Rodygo.
El partit va caure en una monotonia intranscendent després del descans, amb un ritme pesat que continuava permetent atacar amb comoditat als dos equips, però sense concreció a l’àrea fins que, a 20 minuts per al final, va marcar Jorge Molina per al Granada i va reanimar el partit.
L’emoció no va durar gaire, els quatre minuts que va tardar Odriozola a tornar l’avantatge als blancs. Va ser l’inici de la dissolució nassarita en el partit, abans que Benzema arrodonís el seu gran xoc amb el quart gol blanc, ple de classe.