Una criatura trista i amenaçadora

‘Todas las lunas’ Igor Legarreta (Estrena: 14/5/21) ★★★

Ambientada al final de l’última guerra carlina, Todas

las lunas es presenta com una nova revisió del temari vampíric, tractat de manera diferent del cànon establert en la construcció dels personatges i en les situacions a què s’enfronten. El relat arrenca en un hospici a una vall del País Basc, que s’ensorra per l’efecte dels canons. La nena protagonista sobreviu i coneix uns personatges que viuen entre les ombres, vestits amb parracs. Podrien ser les víctimes de la contesa o els qui han desafiat l’eternitat. El vampir és una criatura amenaçadora, però, sobretot, una criatura trista. Todas las lunas parla de la tristesa dels que són diferents.

És una pel·lícula sobre el pas del temps, condemnat a repetir-se a través dels segles. Però el tema del film es vehicula cap a altres retrats d’éssers solitaris, com els nens salvatges d’El libro de las tierras vírgenes o L’infant salvatge. Todas las lunas és ambiciosa en aquest sentit, però en parts concretes del seu metratge, sempre complicades quan es tracta de mostrar que no passa res rellevant a la vida del seu protagonista, el film manca de la intensitat dramàtica necessària. No hi ha gaires paraules a la primera part, però sí un excés musical. I si el conjunt defalleix, deixa moments esplèndids com la relació de la protagonista amb la llum del sol durant la seva estada a la gruta.